Ha difós la parapsicologia, els fenòmens paranormals i l’ocultisme en general en publicacions (Los enigmas del hipnotismo, 1976; Posesiones y exorcismos, 1981; Gran Enciclopedia de la Parapsicología y las Ciencias Ocultas, 1994), programes radiofònics (La otra dimensión, 1974, premi Ondas 1975; Gran Sábat, 1989-90; Catalunya Màgica, 1995-2002; Misteris, amb Sebastià D’Arbó
Solament són conegudes les pintures murals recentment descobertes a la capella dels Dolors de l’església de l’Arboç. El seu tema al·ludeix a l’arbre de la vida i és un dels millors exemples conservats de la pintura d’estil francogòtic.
Fou el responsable de l’adopció del sistema mètric decimal a la República Francesa. Les seves idees matemàtiques prefiguren l’obra de Cauchy, Boole, Hamilton i Grassmann.
Destaquen en la seva nombrosa bibliografia: Les premiers habitants de l’Europe (1877), fonamental per a l’estudi de les relacions entre els celtes i els altres pobles d’Europa: Les Celtes jusqu'en l’an mil avant notre ère (1904), on examinà els texts conservats referents a l’idioma dels celtes, i Cours de Littérature celtique (1883-1908).
Escriví una Crónica (1721) sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita. Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa.
El 1857 instal·là una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració. L’anomenat gas Arbós, que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama. Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic.
Contractat a la Keystone, treballà abundantment per a Mack Sennett , Henry “Pathé” Lehrman i Charles Spencer Chaplin , i des del 1916 dirigí alguns dels seus films.
Fou nomenat inquisidor del Regne d’Aragó (1484), funció que complí molt rigorosament amb els judaïtzants. Morí víctima d’un complot de famílies nobles emparentades amb nuclis hebreus. Canonitzat per l’Església Catòlica el 1867, hom en celebra la festa el 16 de setembre.
Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri. Autor del Sermó de la s. conquista de la molt insigne... ciutat de València (1666), que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció. Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos.