Fou el primer que s’instal·là a Perpinyà (~1584), d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500. La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma (1584). La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598; el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas.
Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad. Treballà després com a director en diferents teatres. D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass (‘La classe’, 1930).
Fou mestre de la Capella Júlia (1538) i cantor a la Capella Pontifícia (1539-50) a Roma. El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial (1557) i mestre de capella del cardenal de Lorena. Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps. És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms.
Fill de Teodosi I, el qual repartí l’Imperi entre ell i Honori, donant al primer el d’Orient i a l’altre el d’Occident. El 383, fou nomenat August pel seu pare, i posat sota la protecció d’Estilicó. Fou el primer emperador d’Orient (395), amb seu a Constantinoble. El seu regnat fou una successió de baralles àuliques, i només es mantingué per la mà forta d’Antemi que fortificà la frontera del Danubi contra els huns.
Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia.
La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil (dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig). Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners (14 de maig). De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló (maig-juny 1640).
És autor de De recta vulnerum curandorum ratione (Anvers, 1574), que fou traduïda a l’alemany, a l’anglès i a l’holandès i la vigència de la qual arribà fins a les edicions del s XVIII (1717).
Escolarca de l’Acadèmia platònica, la dirigí, després de Crates, en el període anomenat Acadèmia mitjana o segona Acadèmia. Representà la introducció a l’Acadèmia d’un escepticisme moderat, que refusà la teoria del coneixement, tant de l’estoïcisme com del pirronisme.