Exposà des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres. La seva obra, centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat. Els darrers anys adoptà un caire expressionista.
Fou el primer president del seu país (1945-50) en el nou període revolucionari instaurat a la caiguda del dictador Jorge Ubico (1944). Introduí profundes reformes democràtiques i practicà una política anticolonialista. Arévalo és autor de diverses obres, principalment Guatemala: la democracia y el imperio (1954), Fábulas del tiburón y las sardinas (1961) i Anticomunismo en América Latina (1963).
Deixeble de Berzelius, investigà la composició química dels minerals. Descobrí el liti i dugué a terme treballs relatius a composts d’urani.
El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate, que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana; hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid.