Escriví un Essai sur une manière de représenter les quantités imaginaires (París, 1806), on establí els diagrames que fan correspondre a cada nombre complex un vector del pla, coneguts per diagrames d’Argand. Aplicà aquest mètode a la demostració del teorema fonamental de l’àlgebra.
Fou filohel·lènic i acollí bé els foceus que anaven a fer comerç a Tartessos, i fins hom diu que col·laborà econòmicament a la construcció de les noves muralles de Focea. El seu regnat correspon a la millor època de Tartessos.
Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins el 1717). És autor de deu villancicos per a cor i orquestra, d’un Cristus natus est i d’altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.
Director de l’observatori de Hèlsinki (1832) i de la Universitat de Bonn (1837). Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex. Publicà Uranometria Nova (1843), descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung (1859-63), atles i catàleg celeste.
Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes. És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
El 1955 creà la firma productora ECA (Edicions Cinematogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social. El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.
Monjo de Montserrat (1951) i sacerdot (1959), es llicencià en teologia i litúrgia. Secretari de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané, que acompanyà en el seu exili a Viboldone (1965-68), s’integrà a la comunitat benedictina de Cuixà. El 1985 abandonà la vida monàstica.
Ordenat sacerdot (1588) i rector de Vilafermosa (Alt Millars), fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria. Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics. Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó. Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil. Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas (1634) i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent.