Confeccionà taules astronòmiques d’efemèrides (1630-1700), basades en les de Tycho Brahe. A l’obra Astronomicorum libri tres (1629), inclosa dins Novae coelestium motuum ephemerides , proposà un sistema geocèntric semblant al de Marcià Capel·la: Mercuri i Venus orbitant al voltant del Sol i Mart, Júpiter i Saturn orbitant al voltant de la Terra.
Reuní una col·lecció de documents medievals i feu l’edició prínceps d'El Conde Lucanor (1575), epilogada pel Discurso sobre la poesía castellana, de gran valor pels texts medievals que conté. És autor del tractat d’heràldica Nobleza de Andalucía (1588).
Estudià a Barcelona amb E. Toldrà, J. Massià, J. Zamacois, X. Montsalvatge, A. Ros i Marbà i J. Guinjoan. Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu (des del 1974) i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974. És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691. Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.
Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó: perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard (1815), fou promogut a tinent general.
Llicenciat en dret civil i en dret canònic (1862). De jove fundà i dirigí El Manresano, periòdic conservador. Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, Les òrfenes de mare (1872), premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i La guerra (1877), episodis històrics de la tercera guerra Carlina.
El 1926 començà treballant al Ballet Club de Marie Rambert. Del 1935 al 1938 fou estrella del Sadler's Wells Ballet, amb el qual interpretà El bes de la fada.