Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la guerra de Successió. Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost del 1713. Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà. Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona (abril del 1717).
Popular a Mèxic des de l’any 1935, aconseguí renom internacional amb María Candelaria (1944), d’Emilio Fernández, amb qui treballà en d’altres films, i el qual li obrí pas com a actor en molts d’altres països.
Dominicà del convent de Barcelona, fou mestre en teologia a la Universitat de París (1358). Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l’orde des dels quals hagué d’afrontar la situació creada pel Cisma d’Occident. És autor d’un comentari al Llibre de les Sentències.
Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València. Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata. És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.
De família benestant, escriví poesia de caire molt tradicional: Lais (1879), Ramell de semprevives (1891), Redempció (1913) i Rosari antic (1926), entre altres reculls. Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista.