D’origen probablement aragonès, fou secretari del marquès de Villasor i el 1636 publicà a Càller El forastero, intent de novel·la barroca, resolta amb recursos gongoristes, que inclou poemes com Torneo i la faula mitològica Céfalo.
Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda. Oliva li'n cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Li han estat atribuïdes les pintures d’alguns sarcòfags de la seu urgellesa, com els dels bisbes Abril i Pere d’Urtx.
Jueu convers, era doctor en arts i teologia. Ensenyà gramàtica a Llucmajor (1504-05), i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual. Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum (1533) i la dedicà a Nicolau de Montanyans. Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita.
Es formà a Barcelona i es perfeccionà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés. Féu nombroses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès); en són conservades les que realitzà per a la capella del Misteri d’aquesta població, de tema bíblic i d’estil imperfecte i molt arcaïtzant.
Religiós franciscà descalç. Fou predicador del rei (1817). Publicà diversos sermons, i un Discurso d’acció de gràcies per la llibertat de Ferran VII en retornar el règim absolutista (1823); escriví també diverses poesies, en català, sobre el mateix tema (1823), que restaren inèdites.