Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella. Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria, a quatre veus, el motet Cantate Domino, un Miserere i una Missa de rèquiem. Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe.
Fou redactora del diari El Matí i col·laborà a La Veu de Catalunya, La Paraula Cristiana, La Revista, La Nova Revista, La Nau i D’Ací i d’Allà. Publicà algunes narracions infantils, com ara El follet sentimental (1930), i diverses traduccions de contes i rondalles. Adaptà a un català més actual el text de la processó de Verges. La seva poesia Dansa de la mort a Verges fou musicada el 1977.
Jesuïta, fou professor de retòrica als col·legis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió. Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal (1555) i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma (1563) i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als col·legis de la Companyia. Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma.
Deixeble d’Enric Morera, dirigí l’escolania i fou mestre de capella de la catedral de Girona (1923-36 i 1939-43). Autor, entre altres obres, d’una Missa del Santíssim Sagrament i d’un salm, per a veus i corda, destinat a la diada de l’Ascensió, tradició musical de la seu gironina.
Col·legiat el 1686. Al seu taller es formà Antoni Viladomat (1693-99). Pintà per a l’església de Sant Pere de Castellet unes figures de sants avui desconegudes (1738). Hom li atribueix algun excel·lent dibuix barroc (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
A la cort de Lluís XIV fou arquitecte o bé intendent en cap dels edificis reials, raó per la qual el seu nom apareix en els projectes d’obres com l’Observatori de París o la columnata del Louvre, atribuïdes amb molta raó de causa per Albert Laprade a François d’Orbay . Inspirà i projectà la construcció del castell de Sceaux (1674-77), del qual resta només el Pavelló de l’Aurora, per al seu protector Colbert.
Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V (1524). Gaudí del favor del canceller Mercurino A.Gattinara, a la mort del qual (1530) esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília. Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme.