És el representant més notable de l’Escola de Notre-Dame de París. És esmentat per un teòric anònim medieval com a magister i discantus optimus i és anomenat Perotinus Magnus. És autor de quatre organa, de tres conductus i de clausulae.
Inventà, juntament amb Charles Fabry, un tipus d’espectròmetre interferencial que permet de separar radiacions molt pròximes. Aquest interferòmetre de Pérot-Fabry ha contribuït decisivament al progrés de l’anàlisi espectral.
Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas (el Salamanquino). Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys. El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs.
De pare pagà, tenia vint-i-dos anys quan fou empresonada amb el seu infant de bolquers. Batejada a la presó, fou decapitada juntament amb santa Felicitat i altres companys. Les Actes de la seva passió, redactades en part per ella mateixa, foren acabades possiblement per Tertul·lià. La seva festa se celebra juntament amb la de Felicitat. La seva festa se celebra el 7 de març.
Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1869). Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1915-18). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què dissertà sobre El comerç i la cultura (1930). També publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales (1925).
Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel. S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs: director del servei d’estudis econòmics de la CHADE (1927-29) i del Centre d’Estudis Econòmics de València (des del 1929), i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos.
Escolapi, exercí el professorat a Barcelona i en altres cases de la congregació. Enviat a Cuba, publicà El Camagüey. Viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas con descripciones del país (1890), obra per la qual fou nomenat fill adoptiu de l’illa. De retorn a Catalunya, es retirà al col·legi de Calella.