En col·laboració amb el seu germà Remy, escriví un vast Traité de Zoologie, en sis volums (1893-99), que ha estat un text bàsic a França durant quasi mig segle. Com a filòsof de la natura, seguí les petjades de Lamarck i s’oposà, així, als darwinistes.
Ciutadà de Barcelona. Treballà a Cervera, on col·laborà en l’obra del retaule major de l’església de Santa Maria (1603). Entre el 1619 i el 1621 esculpí el retaule major de la catedral de Perpinyà, que prolonga l’estil renaixentista.
Després de dues estades a Itàlia fou contractat com a decorador als hôtels Lambert i de la Vrillière, on el seu treball el mostra com un bon coneixedor del gust per la pompa i el moviment dels decoradors italians. Fou un dels fundadors de l’Académie de Peinture et Sculpture.
L’any 1659 féu representar la Pastorale d’Issy, amb música de Robert Cambert, associat amb el qual féu nous assaigs que anuncien la creació de l’òpera francesa. Juntament amb Cambert obtingué privilegi reial per a fundar l’Académie de Musique de París, inaugurada amb Pomone (1671), però, arruïnats tots dos, fou empresonat per deutes (1672); fou alliberat quan Lulli adquirí el privilegi de representar.
Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745. La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de M.Q.de La Tour. Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen (1748), Mme de Sorquainville (1749) i Abraham van Robais (1767), tots tres al Musée du Louvre.
Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense. A Barcelona col·laborà a El Constitucional i La Corona.
Professor a Harvard (1913-46), centrà el seu estudi en qüestions d’ètica i d’axiologia decantant-se cap a una teoria relativa dels valors. Considerat un dels fundadors del neorealisme als EUA, és autor de The Approach to Philosophy (1905), Present Philosophical Tendencies (1912) i Realms of Value. A Critique of Human Civilization (1954).
Nebot de Magí Pers i Ramona. Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí la Societat Frenològica de Vilanova.
És autor de la novel·la de fulletó Los misterios de Villanueva (1851) i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V (1848), seguit d’un poema en català datat el 1847. És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català.