La seva vida (ben coneguda gràcies a les seves mateixes obres) fou llarga, moguda i complexa; amb un amor, Laura (sincer?), i moltes relacions amoroses.
Debutà el 1939 a Alessandria com a Liù, en Turandot. El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà en Il tabarro (Puccini) i assolí una fama que li valgué el renom de la Duse de les sopranos. Estrenà obres de Pizzetti i s’especialitzà en autors veristes. El 1952 es presentà al Liceu de Barcelona amb Il console, de Menotti. Enregistrà diverses òperes completes.
Vida
Nascut en una família amb pocs recursos econòmics, s’inicià en la música a la Schola Cantorum de San Salvatore in Lauro, a Roma, com a nen cantor, centre on aviat mostrà les seves excepcionals aptituds i tingué ocasió d’entrar en contacte amb la música renaixentista i barroca. Amb el canvi de veu (1919) es veié obligat a abandonar el cor i, atesa la seva situació econòmica, hagué de cercar feina. Començà a treballar en una botiga de música de Roma, ciutat on aprofità per a prosseguir la seva formació, aquesta vegada de manera autodidàctica.
Fundà, al Caire, la British School of Archaeology, que es caracteritzà per l’interès per les troballes menors i per la sistematització del material predinàstic. Efectuà nombroses excavacions a Egipte i a Palestina i ensenyà egiptologia a Londres (1892-1933). A més de les obres relatives a les excavacions, publicà History of Egypt (1894-1905), Social Life in Ancient Egypt (1923) i Ancient Gaza (1931-38).
Segurament visità els llocs sants de Palestina i, ja bisbe de Bolonya (433), erigí una església imitant la del sant Sepulcre de Jerusalem. Hom li ha atribuït falsament nombrosos escrits. És patró de la ciutat de Bolonya. La seva festa se celebra el 4 d’octubre.
Es graduà a Moscou el 1927. Féu recerques i publicacions sobre la teoria d’equacions en derivades parcials, la teoria de probabilitats i les equacions diferencials ordinàries. Fou condecorat amb l’orde de Lenin i rebé diversos premis, com el de l’estat (1946).