Artista precoç, rebé la primera formació en l’ambient de la cort d’Urbino. Vers el 1500 anà a Perusa, on aprengué la tècnica i col·laborà amb Il Perugino. Resta encara imprecisa la filiació exacta dels seus primers assaigs: Coronació de san Nicolau de Tolentino (1500, fragments al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols), Coronació de la Mare de Déu (1502-03, Pinacoteca Vaticana).
Comandant de la marina (1935) i gran almirall del Reich (1939), durant la Segona Guerra Mundial dirigí la campanya de Noruega (1940) i dissuadí Hitler de la invasió de la Gran Bretanya. Fou substituït per l’almirall Dönitz (1943) per discrepàncies amb Hitler. Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou condemnat a presó perpètua (1946) i alliberat (1955) per motius de salut.
Llicenciat a Barcelona (1960) i doctorat a París (1966), ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre el 1978 i el 1980. Ha estudiat la física de les partícules elementals, l’electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica.
El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora. Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma (1883).
Caputxí, fou provincial del seu orde. La seva filosofia era un platonisme a l’estil de sant Bonaventura. Continuà el Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D.Bonaventurae, obra que Jacint d’Olp (mort el 1695) havia deixat inacabada.
Signà les seves obres amb el nom de Carmen Kurtz. Les seves novel·les són de caràcter psicològic: El desconocido (1956, premi Planeta), Al lado del hombre (1961), Entre dos oscuridades (1970), la trilogia Sic transit..., formada per Al otro lado del mar (1973), El viaje (1975) i El regreso (1976), etc.
Vida
Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg. La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil. Gràcies a la intervenció de F. Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques, opus 2, i Scherzo, opus 3.
Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat. El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebel·là al seu torn. Entrà a Valls (6 de setembre) i, l’endemà, a Reus. Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo. Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo.
Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió. Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes. També féu nombroses litografies en els seus molts viatges.