Fou ordenat de sacerdot i fou primer violí de la capella de música de la catedral de Tarragona. El 1801 publicà un Tratado de la sinfonía.
Format a Llotja amb Lluís Labarta i A.Mas i Fontdevila, i —pensionat— a Madrid. Exposà individualment a les Galeries Laietanes de Barcelona (1917) i després sovint a La Pinacoteca. Hom ha destacat en ell l’enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, que el fan excel·lir especialment en els interiors. També té nombrosos retrats.
De família benestant, es llicencià en dret. Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra (1937), sotssecretari de justícia de la Generalitat. Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939. Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig. Fundà a París (1945) una editorial de llibres catalans. Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i col·laborà en les activitats de la comunitat catalana.
Vida
Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior (ETS) de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916; presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa. Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic (1928) i història de l’art (1930), activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor. Amb Enric C.
Deixeble de Bernini, fou després un dels seus col·laboradors: Aparició de Crist a la Magdalena (església de Santo Domenico e San Sisto, Roma) i estàtua del Papa Alexandre IV (capella Chigi de la catedral de Siena).
De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics; col·laborà molts anys a El Dia, de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910), Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a través de los tiempos (1942), etc., que li valgueren el títol de cronista oficial de
Durant les campanyes napoleòniques actuà d’ajudant de camp del duc de Wellington, i posteriorment de diplomàtic a París (1815-18), Verona (1822), Madrid (1823) i Peterburg (1826). En entrar la Gran Bretanya (1854) en la guerra de Crimea (1853-56), comandà les forces britàniques.