La seva obra és, en bona part, una exaltació del paisatge escocès i revela una gran sensibilitat en la descripció de les seves precises observacions de la natura. Cal destacar Stone and Flower (1943), The Year One (1952), Collected Poems (1956), The Lost Country (1971), On a Deserted Shore (1973) i The Oval Portrait and Other Poems (1977). Es dedicà també a la crítica literària i publicà, entre altres estudis, Blake and Tradition (1969).
Atacà els catalans de Grècia, s’apoderà del ducat d’Atenes (1388) i del de Neopàtria (1390). Conquerí tot el nord-est del Peloponès.
Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria. Professor a la Kunstakademie de Viena (1956) i urbanista de la ciutat (1958), posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca. A la Sala Municipal de Viena (1954-58), així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini. Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund.
Fill del comte Pierre de Polignac (esdevingut, pel seu matrimoni el 1920, príncep Pere Grimaldi de Mònaco) i de la princesa Carlota de Mònaco, duquessa de Valentinès. Per renúncia de la seva mare (1944) esdevingué hereu del tron principesc, que ocupà per mort del seu avi el príncep Lluís II. El 1956 es casà amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly, que li donà tres fills, Carolina (1957), Albert (1958) i Estefania (1965) i de qui enviduà el 1982.
Casat amb una germana de Roger II de Sicília, combaté, però, contra aquest, aliat amb el papa i diversos senyors feudals. Assolí el ducat de Pulla, mercès a la intervenció de l’emperador Lotari II contra Roger II. Tanmateix, la guerra amb aquest féu que hi exercís només un poder nominal.
De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d'Aversa. Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua. Morí en guerra contra els bizantins.
A partir del 1427 lluità a favor de Carles VII de França al costat de Joana d’Arc, i el 1429 fou nomenat mariscal. Es retirà el 1435 amb una gran fortuna. Acusat més tard de pràctiques de bruixeria, fou condemnat i ajusticiat. Sovint s’ha relacionat amb l’origen de la llegenda de Barbablava.
Col·laborà en el projecte Manhattan (1942), que conduí a la bomba nuclear. Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York. El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B. Mottelson, pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules.
Dominicà, és autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).