Pere el Cerimoniós el féu comte d’Arborea i el contractà amb la seva companyia de 3 500 homes per a combatre la revolta del jutge d’Arborea, a Sardenya (1371); però fou desbaratat pels genovesos quan es dirigia d’Itàlia a Toló per embarcar-se cap a l’illa (1372).
Soldat i funcionari del ministeri de finances, obtingué un gran èxit amb Stikhotvorenija (‘Poesies’, 1835), on tractava amb un estil simple temes de festes, amors i costums.
Publicà el recull de poesia patriòtica Sögur og Kvaeði (‘Narracions i poemes’, 1897). Evolucionà cap a una visió més filosòfica i mística en oposició al realisme: Hafblik (‘Llum de la mar’, 1906), Hrannir (‘Ones’, 1913), Hvammar (‘La vall’, 1930), etc.
Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876). Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València. Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia.
Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València. Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici: Dues noies, Autoretrat (Museu de València). Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck: Dones de Bretanya, Holandeses a la platja (Museu de València).