Conreà el gènere festiu. Adquirí popularitat amb Vida de San Benito de Palermo (~1746). Escriví per al teatre peces breus i la comèdia Llámenla como quisieren (~1746).
Generós i justícia criminal de València l’any 1526, participà en la campanya contra els moriscos revoltats de la serra d’Espadà. Segons el cronista valencià Gaspar Escolano, escriví una Relación de lo sucedido en Valencia en el tiempo de la Germanía, que segurament no s’imprimí mai i que es troba perduda. Alguns fragments d’aquell escrit foren extractats i traduïts per Francesc Diago.
Bibliografia
- Almarche Vázquez, F. (1919): Historiografía valenciana. La Voz de Valencia.
Publicà el breviari jeronimià amb el títol d'Enchiridion (1515) i el Speculum sapientiae presbyteri.
Des de set anys residí a Barcelona. La seva activitat com a creador d’historietes il·lustrades humorístiques, després del 1939, tingué com a màxim exponent les vinyetes de La familia Ulises, testimoni de les formes de vida de la postguerra, publicades especialment en la revista TBO, on desenvolupà la major part de la seva tasca professional.
Vida i obra
Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció.
Relacionat inicialment amb els crepusculars (Tignola, 1911), adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio: La maschera di Bruto (1908), La cena delle beffe (1909), L’amore dei tre re (1910), La Gorgona (1913), etc.
Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835. Estudià farmàcia. Inventà nous procediments de taxidèrmia; establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica. Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform. El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot.