És autor, ensems amb Joseph Dalton Hooker, de la monumental obra Genera plantarum ad exemplaria imprimis in herbariis Kewensibus servata definita (1862-83), i també, entre altres, de Catalogue des plantes indigènes des Pyrénées et du Bas-Languedoc (1826).
Participà en la revolució del 1688 i en les negociacions de la pau de Rijswijk (1697). Fou ambaixador a França.
Autor de Relazioni in tempo delle nunziature (1629), Della guerra di Fiandra (1632-39) i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio (1863-70), de gran interès històric.
Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium (1691). Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library. Excel·lí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa. La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris (1699), sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques.
Publicà monografies sobre l’estructura dels cristalls de neu (d’ençà del 1902), dels quals féu més de 5 000 microfotografies.
Explorà el Missouri, estat que representà al senat com a demòcrata. Publicà Thirty Years’ View of the American History 1820-1850 (‘Panorama de trenta anys d’història americana 1820-1850’, 1854-56).
Pintà el Middle West americà, amb un estil realista però expressivament deformat. Fou el capdavanter de l’escola regionalista del segon quart de segle (Boomtown, 1928, Rochester Memorial Art Gallery; July May, 1943, Metropolitan Museum of Art). Conreà també la pintura mural.
Protegí molts intel·lectuals jueus, entre els quals el poeta Šen;lomó ben Měšul·lam de Piera, que fou preceptor dels seus fills.
La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen (1935), que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica CeC, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu.