Fou campió olímpic a Roma (1960) del pes wèlter, campió d’Europa dels pesos mitjans (1965, 1967 i 1968-70) i campió del món del pes lleuger (1965).
Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França. El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar. Escriví unes Mémoires (1790).
Fou un dels creadors i propulsors de l’automòbil. Fundà l’empresa Benz & Cie (1883) i, en sortir d’aquesta (1905), de la C. Benz Söhne, també dedicada a fabricar automòbils. Construí un motor de gas de dos temps (1879), patentà un tricicle amb motor de benzina de quatre temps (1886), introduí el canvi de velocitats, resolgué la geometria de la direcció i aplicà la bateria a l’encesa.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura. Amb H.W. Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre (1798).
Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró (unitat de funció gènica) i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen.
És autor de La istoria del Mondo Nuovo (Venècia 1565), que, traduïda al francès, contribuí a la formació de la Leyenda Negra.
Estudià a la Universitat de Kíev. En ajudar els jueus perseguits a Rússia (1905), fou enviat a la Sibèria. El 1907 fugí a Palestina, on fundà, amb Ben Gurion, l’organització armada sionista Ha-Šomer i l’Agència Jueva (1929). Signà la declaració d’independència d’Israel. En el parlament israelià (1949) representà el Mapai (partit dels treballadors socialistes). El 1952, el 1957 i el 1962 fou president de la república.
Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu. En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica (Reduce i Bilora) i Dialogo facetissimo. Escriví encara poemes i obres menors.
Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat. Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte. Des d’ací col·laborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa (809) i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona (815), ordenat per al-Hakam.