Influït per Flaubert, partí de l’escola costumista, però hi afegí observació, menys lligada al prejudici moralista, i un humor benèvol, però escèptic. És autor d’obres de construcció molt elaborada, minucioses i lentes: Anna of the Five Towns (1902), Clayhanger (1910), These Twain (1916), Riceyman Steps (1923).
L’any 1835 fundà el diari “Morning Herald”, després intitulat “New York Herald”. Introduí en la premsa un estil agressiu, consistent a ampliar determinats sectors (borsa, esports, modes i notes de societat) i a explotar les possibilitats del periodisme gràfic i les notícies relacionades amb el sexe o el crim. Per tal d’aconseguir la màxima actualitat en les notícies, utilitzà en exclusiva noves línies de telègraf. El seu nom va unit a les primeres competicions d’automobilisme (copa Gordon Bennett).
A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866. El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu. Fou catedràtic de música a Cambridge (1856). Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral. És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa.
Exercí una influència notable com a membre del grup editor de la revista d’art Mir Iskustva (1898-1904) i com a col·laborador en la decoració i el vestuari d’òperes i ballets a Peterburg, Moscou i diverses ciutats europees, especialment per a Diaghilev. Fou conservador del museu de L’Ermitage i publicà Els tresors de l’art rus (1901-02), Història de l’art rus del segle XIX (1902) i Història de la pintura (1912-17). Després de la Revolució Russa s’instal·là a França.
Residí probablement a la cort d’Elionor d’Aquitània. És autor del Roman de Troie (~1165), el qual inicià la narrativa medieval sobre el tema de guerra de Troia.
Superficial i refinat, aconseguí un gran èxit a les corts de Lluís XIII i Lluís XIV com a autor de poemes, tragèdies i lletres dels ballets per al rei. Foren famosos el Sonnet d’Uranie (1650) i la traducció en vers de Les Metamorfosis d’Ovidi.
Retaules seus han estat considerats obra d’un suposat Maestro de Segovia. A més de la temàtica religiosa ( Adoració dels pastors, Segòvia), conreà el retrat ( Home, col·lecció Duveen de Nova York) i la pintura de Concerts.