Mercader de Marsella, és autor de cançons, sirventesos i tençons, i de setanta-dues cobles morals i satíriques en les quals reflecteix, amb mentalitat festiva, la vida i els costums de l’època.
Fou professor a l’École Polytechnique (1856-96) i secretari perpetu de l’Académie des Sciences (1874). Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica. Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng1 i el seu doble 2n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer.
La seva obra, considerada en certa manera un precedent de la poesia de Baudelaire, fou publicada pòstumament amb el títol de Gaspard de la Nuit, fantaisies à la manière de Callot et de Rembrandt (1842).
Autor de biografies històriques sobre sant Agustí, santa Teresa, Felip II, etc, i de novel·les, entre les quals L’Infante (1920), pren com a tema la història de la conspiració de Vilafranca de Conflent als primers temps que seguiren el tractat dels Pirineus.
Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil (1946-1963) i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera (1959) i de SECEA. Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano.
Fou cavaller i intervingué en lluites polítiques a favor de Ramon Berenguer IV de Provença i de Carles d’Anjou. És autor de sirventesos polítics i de cobles satíriques, humorístiques i amoroses.
És autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano. Deixà inèdita una gran part de la seva obra.