Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa. Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura. Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O. Saltor, S. Sánchez i Juan o T. Roig i Llop.
Catedràtic a Saragossa (1828), València (1845) i Barcelona (1852), primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina (1856-60), i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma. Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya. També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” (1923-27) i l’anuari “L’Abella d’Or” (1925-36). Així mateix, col·laborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” (1917). El 1923 traduí, juntament amb C. Soldevila, Lletres del meu molí, d’A. Daudet; i el 1924, juntament amb A.
Fou consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i les Balears (1960-67). Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).
Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837). És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.
Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia (de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya), sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis. Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1896). És autor d’una biografia del doctor Robert (1903).
El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on s’apassionà per la natura i per la caça. Estudià el batxillerat a Girona i el 1885 feu un curs d’enginyeria industrial a Barcelona. L’any següent es matriculà a Llotja. De nou a Girona, el 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui tingué quatre fills, dels quals només sobrevisqué Aurora Bertrana, també escriptora.
Filla de Prudenci Bertrana, estudià música amb Joan Llongueres. El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical. Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys (1926-29), des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà.