Introduí diverses innovacions escèniques a imitació de la tècnica teatral francesa i es destacà per les seves interpretacions de Shakespeare, Congreve, etc.
Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore. Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois. Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat.
Ultra la poesia (Versi sciolti, 1757; Tragedie, 1771), conreà la història literària i, sobretot, la crítica. A Lettere virgiliane (1757) atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII. Ha estat considerat l’introductor de la Il·lustració a Itàlia.
Passà al servei d’Àustria com a canceller (1866-71), i menà una política antiprussiana. Mitjançant un acord amb Ferenc Deak establí l’imperi sobre una base dualista (Àustria-Hongria). Després del 1871 inicià l’aproximació d’Àustria al nou Imperi Alemany.
Vida i obra
Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià. L’any 1922, amb la col·laboració d’E. Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes. Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València. Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter.
Vida i obra
Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics instal·lats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia (protonotari i predicador apostòlic)—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València.
Fill natural de l’historiador Pere Antoni Beuter. Format a València i a Coïmbra (Beira), regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina (1587), seguint les posicions teològiques d’aquest (molinisme). Ensenyà també a Coïmbra. Els seus comentaris sobre Tomàs d’Aquino, De angelis i De incarnatione, restaren inèdits.