Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball (1936-37). Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra. Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee (1945-51).
Fou un dels més notables poetes de l’anomenada generació vella de després de la revolució del 1908. Cal incloure'l dins el neoclassicisme, bé que ja apunta el nacionalisme turc. És autor de Mehlika Sultan (‘La soldana Mehlika’).
Fou designat secretari de l’emperadriu Caterina II i prengué part en els acords secrets amb l’emperador d’Àustria Josep II. El 1787 fou designat primer mandatari de relacions exteriors. Menà una política pacificadora, àdhuc amb la França revolucionària.
Estudià especialment alguns problemes relatius a la solució d’equacions algèbriques. A la seva Théorie Générale des Équations Algébriques (1779) enuncià el teorema que porta el seu nom.
Començà a publicar anònimament el periòdic “Čas” (1899-1903). La seva poesia, centrada sobre el destí del poble silesià, fou editada sota el títol de Slezské písně (‘Cants a Silèsia’, 1909).
La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori (‘Les albors d’octubre’, 1920) i K Solncu (‘Cap al Sol’, 1921)— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política: Den'našejžizi (‘Un dia de la nostra vida’, 1928), Vystrel (‘El tret’, 1929), etc.
Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society (1941) i professor de física a Bombai (1945). Estudià la difusió de positrons per electrons (difusió de Bhaba) (1935). Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons. Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945.