Fou un capdavanter de les construccions amb façana d’estructura metàl·lica, en la seva pròpia fàbrica (1848-49) i en el Harper's Bazar (1854) de Nova York.
Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V (1705). Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.
De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme. Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària. Obres: Empirjomonizm (1904-06) i Tektologija (1913-15).
Típic exponent de l’època classicitzant de la literatura al seu país, es féu famós amb el poema Dušenka (1775), imitació de Psyché de Lafontaine, amb elements populars.
Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització: Targets (1967), The last Picture Show (1971), What's Up, Doc? (1972), Paper Moon (1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià), Nickelodeon (1976), Saint-Jack (1979), They All Langhed (1981), Mask (1985), Ilegally Your
Home d’estat piemontès. Primer secretari de Carles Manuel III (1742), procurà conservar l’aliança amb Maria Teresa d’Àustria esquivant les temptatives borbòniques d’atreure el Piemont vers la seva política d’expansió a Itàlia. Fou ministre d’estat (1750).
Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques (1930) malgrat no posseir cap títol acadèmic. Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS (1948); obtingué el premi Lenin el 1958. Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps.
Professor de fisiopatologia a la Universitat de Kíev i president de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna, és autor de treballs per a retardar l’envelliment mitjançant un sèrum citotòxic antireticular (sèrum de Bogomolec).
Intervingué en les lluites civils romanes, de primer a favor de Juli Cèsar; després, quan la guerra del segon triumvirat fou favorable a Antoni, envià forces a través de l’estret de Gibraltar contra els partidaris d’Octavi, que dominaven el sud d’Hispània. Després del triomf d’Octavi a Occident, fugí a la Mediterrània oriental i fou assassinat a Messènia l’any 31 aC. Els seus estats passaren a Boccus II.