Fill de Boemond I. El 1126 prengué possessió del principat d’Antioquia. Reconquerí Kafartâb (1127). Deixà les seves possessions de la Pulla a Roger II de Sicília.
Fill de Constança d’Antioquia i de Ramon de Poitiers. Fou derrotat i fet presoner (1164) per Nūr-al-Dīn, que s’apoderà d’Harrim; passà a Bizanci, on prestà vassallatge (1165). Les incursions de Saladí reduïren enormement el principat. També hagué de sotmetre's a les pressions (1194) de Lleó II de la Petita Armènia.
Primer comte de Trípoli (1187-1233). Fill de Boemond III, fou comte de Trípoli en recollir l’herència de Ramon III (mort el 1187). Mort el seu pare (1201), aconseguí d’ésser reconegut definitivament com a príncep d’Antioquia contra el seu nebot Ramon Rupen.
Tercer comte de Trípoli (1251-68). Fill i successor de Boemond V. El 1268 el soldà d’Egipte, Baibars, conquerí la ciutat d’Antioquia i desaparegué el principat. Boemond es refugià al comtat de Trípoli.
Succeí el seu pare Boemond VI. Fracassà en l’intent de recobrar Antioquia (1281); perdé Zatakie.
Al servei del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, participà en les campanyes del nord d’Àfrica (1510-11) i, com a general, en la batalla de Ravenna (1512) contra els francesos. Durant el regnat de Carles V comandà les galeres d’Itàlia. El 1543 es destacà en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa. És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent.
Segons Plini, un Boetos fou l’autor d’un grup d’argent representant un noi amb una oca. Un Hermes de Dionís, signat per Boetos de Calcedònia, fou trobat en un vaixell naufragat a Mahdia (Tunis). No se sap si era el mateix escultor.
President del Partit Socialcristià (1961-68), presidí un govern de coalició amb els liberals (1966-68), que féu crisi davant l’enfrontament lingüístic a la Universitat de Lovaina. Fou, després, ministre de defensa (1972-79), d’afers de Brussel·les (1974-77) i, de nou, president del seu partit (1979-81).