Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès.
G.Llop
El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu (núm. 660) que consta com a provinent de Taüll. Al Catàleg de l’any 1991 (Catàleg d’escultura i pintura medievals, 1991, pàg. 139, núm. 68) no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava.
Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare. Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant. Porta corona i sembla que devia subjectar algun objecte amb la mà dreta, que estén cap endavant.
El Nen porta corona igualment i vesteix túnica, sobretúnica i mantell de la mateixa tipologia que el de la Mare. Amb la mà dreta dona la benedicció i amb l’esquerra subjecta un llibre que alhora recolza a la seva cama esquerra.
Totes dues figures responen a un tipus formalment de caràcter rígid i de positura frontal.
Iconogràficament, s’ha representat el tipus de Maria com a Sedes Sapientiae, d’ascendència oriental i habitual a les imatges en fusta del romànic.
A causa de les característiques formals de la imatge, ha estat considerada de l’escola de Taüll (Junyent, 1960-61, I, pàg. 260) i relacionada amb diverses peces de l’àrea de la Ribagorça (Catàleg d’escultura i pintura medievals, 1991, pàg. 139).
El tipus d’indumentària coincideix amb el de la marededeu procedent de Graus (Alta Ribagorça), que vesteix igualment les tres peces esmentades. Aquesta indumentària, però, no és tan sols patrimoni de les talles procedents d’aquestes contrades ribagorçanes; al mateix Museu Marès de Barcelona es conserva una marededeu de procedència desconeguda (MFMB núm. 661) a la qual, mitjançant la policromia, se li ha prefigurat aquest mateix tipus d’indumentària. Igualment, al mateix museu (MFMB núm. 841) es conserva una altra talla de fusta de Mare de Déu que respon a la mateixa tipologia quant a la indumentària. Procedent de l’ermita de la Peña de Villanovilla (Osca), es conserva a l’església parroquial de Santa Cilia de Jaca (Osca) una imatge de la Mare de Déu que porta igualment aquestes tres peces de roba (Buesa Conde, 1994, pàgs. 55-60, i Signos, 1993, pàg. 366).
El tipus de mantell és comú a diverses peces d’aquesta tipologia, tant de l’àrea de la Ribagorça com d’altres indrets. Fins l’any 1979 es conservava a l’església de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena una talla de la Mare de Déu que portava aquest tipus de mantell, com també el porta una altra imatge conservada en una casa particular de la Pobla de Roda d’Isàvena, procedent de l’ermita de Santa Maria de Pedrui (propera a la població esmentada), o també una altra procedent de Pinyana (Alta Ribagorça), que s’estudia en aquest volum. El mateix tipus de mantell exhibeix una marededeu conservada al Museu Frederic Marès de Barcelona (MFMB núm. 669), de procedència desconeguda.
Un altre aspecte que cal tenir en compte a l’hora de relacionar la peça és el tipus de seient, no gaire comú a les imatges devocionals del romànic.
El mateix tipus era representat a la marededeu d’Estet de Roda d’Isàvena (robada l’any 1979 de l’església parroquial de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena, on es conservava). També la imatge esmentada de Pedrui aporta el mateix tipus de tron, i s’assembla al de la marededeu de Graus.
Un possible punt de partida per a una classificació més definitiva fora adscriure la marededeu de Taüll, amb les provinents d’Estet de Roda d’Isàvena, de Santa Maria de Pedrui i de Graus a una mateixa seqüència cronològica no allunyada del començament del segle XIII i a una manera de fer amb les mateixes arrels formalistes que podrien donar pauta a una possible adjudicació d’escola o taller, del qual no estarien allunyades talles com la marededeu conservada a Santa Cília de Jaca i la conservada al Museu Marès amb el núm. 841.
Bibliografia
- Junyent, 1960-61, I, pàg. 260, i 1965, pàg. 50
- Monreal, 1971, pàg. 54
- Junyent, [1960-61] 1980, pàg. 210
- Catàleg d’escultura i pintura medievals, 1991, pàg. 139, núm. 68