Situació
Escassos vestigis d’aquest castell mig amagats per la vegetació, situats al cim d’un petit turó prop del nucli de població de Maisons.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són situades al cim d’un petit turó de terra rogenca que s’alça a poc més d’1 km al SE de la població de Maisons, a prop del rec de Bosigas. Al seu costat hi ha ara un habitatge fet fa pocs anys i que serveix de segona residència. Des d’aquest indret, hom veu vers l’W el poble de Maisons i cap al S el castell de Querbús.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 55′28″ N - Long. 2° 38′59″ E.
Des de Maisons hem d’anar cap a Padèrn. Havent deixat a la dreta el trencall de Montgalhard i immediatament abans de passar el pont sobre el riu de Torgan, surt a mà esquerra un camí carreter, en bon estat, que travessa per un pontet la riera de la Valeta que ve de Maisons i s’enfila al llarg de poc més d’1 km. Ja al cim, hi ha un trencall a la dreta que porta a una propietat privada, que és on podem trobar les restes del castell. També hi podem anar caminant, en poc menys de mitja hora, des del poble de Maisons. (JBM)
Història
Un primer esment documental de la fortalesa i de l’indret de Montrog data de l’any 1208, en què el castell és qualificat de forcia; en aquesta mateixa escriptura es menciona també la villa de Taxo, la qual devia ésser situada en un indret proper al castell, és a dir, dins el seu mateix terme, i també es consigna l’església de Sant Cristòl de Montrog 1953 o de Taisson, avui dia dins el municipi de Montgalhard.
Cal dir que aquest document és un clar testimoni de les tenses relacions que s’havien establert entre els senyors de Tèrmes i els abats del monestir de Santa Maria de la Grassa a causa dels drets 1954 i les propietats territorials; així, segons l’esmentada escriptura, Rixovenda de Termes renunciava tots els drets que la seva família havia usurpat a l’abadia de la Grassa, situada a les Corberes, entre els quals hi havia els del castell de Montrog. Tot i que l’any 1215, durant la croada contra els albigesos, el poble de Maisons i el castell de Montrog estigueren en mans d’Alain de Roucy, company de Simó de Montfort, es redactaren dos documents, datats el mateix any 1215 i el 1237, amb l’objectiu d’allunyar la influència de la família Termes sobre Montrog i restituir-lo al monestir de la Grassa. Això no obstant, Maisons i Montrog, vers l’any 1250, tornaren a passar a formar part d’un membre d’aquella nissaga, anomenat Oliver de Termes. Aquest no pogué conservar durant gaire temps les esmentades propietats, car arran del tractat de Corbeil (1258), passaren a la sobirania dels reis de França, els quals repartiren entre diversos nobles la senyoria de Montrog. (DB-MLIR)
Castell
Del castell de Montrog resten pocs vestigis; només alguns murs en ruïnes i mig amagats per la vegetació indiquen l’existència d’una construcció pràcticament desapareguda. En l’estat actual de les ruïnes, és difícil saber si Montrog, a més del castell, tenia un poble que li estava subordinat. (DB)
Per les escasses restes conservades hom endevina l’existència d’un edifici potser de planta quadrangular, el costat nord-est del qual tenia una longitud de 15 m. A l’interior d’aquest espai que ocupa el punt més alt del turó veiem restes d’un mur longitudinal que el parteix de NE a SW, i de diversos murs transversals. Tot plegat, però, molt desfet, convertit en munts de pedruscall i enderrocs. Caldria fer-hi una acurada excavació per a poder reconstruir la planta d’aquesta fortificació. L’únic angle que ara és visible és el del N, desenterrat arran de la realització de les obres de la propera casa d’estiueig. Hi veiem cinc filades de carreus mitjanament treballats, de mida no gaire gran (15 cm d’alt per 25 cm de llarg), units amb morter de calç. Pot correspondre a una fortificació feta al segle XI o, més probablement, al segle XII. (JBM)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 542-543
- Quehen-Dieltiens, 1983, pàg. 263