i Christlich-Demokratische Union | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Christlich-Demokratische Union

Unió Democratacristiana, Sigla de la CDU
Unió Democratacristiana, Sigla de la CDU
ciències polítiques polít
Partit polític alemany d’orientació cristiana, integrat fonamentalment per catòlics i protestants, sorgit el 1945 a Berlín, Colònia i Düsseldorf.

Des de la creació (1949) de la República Federal d’Alemanya, sempre amb la col·laboració de la Christlich-Soziale Union (CSU) bavaresa, dominà en el govern fins el 1969, i obtingué, respectivament, el 31% (1949), 45% (1953), 50% (1957), 45% (1961) i 48% (1965) dels vots electorals, sota les cancelleries de Konrad Adenauer (1949-63), L. Erhard (1963-66) i K.G. Kiesinger (1967-69). A partir del 1969 s’ha alternat al govern amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), i des d’aquest any romangué a l’oposició fins que la ruptura de la coalició governamental entre socialdemòcrates i liberals i el canvi d’aliances d’aquests (octubre del 1982) permeté el retorn de la CDU al poder, ara amb Helmut Kohl com a canceller. L’obtenció del 48,8% dels vots de la unió CDU-CSU en les eleccions federals del 1983 confirmaren en el poder la CDU. Bé que en les eleccions del 1987 la coalició experimentà un important descens (44,3%), continuà essent el partit majoritari del govern, gràcies al pacte amb el partit liberal (FPD). El 1989, en produir-se la dissolució de la RD Alemanya, la CDU prengué la iniciativa en les negociacions per a la unificació i, en les primeres eleccions celebrades a l’Alemanya reunificada (octubre del 1990), obtingué el 36,7% dels vots. Amb el suport habitual de la CSU formà un govern de coalició amb els liberals, i Helmut Kohl accedí a la cancelleria, situació que es repetí en les eleccions generals del 1994, en les quals la CDU obtingué el 34% dels vots. El 1998 la coalició cristianodemòcrata perdé les eleccions generals davant els socialdemòcrates (28,4% dels vots per a la CDU). Des del 1999 el partit hagué d’afrontar diversos processos per finançament il·legal durant les anteriors legislatures. En les eleccions del setembre del 2002 la coalició CDU-CSU, encapçalada pel president del CSU Edmund Stoiber aconseguí pràcticament l’empat amb l’SPD però l’ascens dels ecologistes, que donaren suport als socialistes, i la davallada dels liberals relegà els democratacristians a l’oposició.

La coalició no recuperà el poder fins a les eleccions anticipades del setembre del 2005, liderada per Angela Merkel. Tanmateix, la crisi en què es trobava immersa Alemanya i la victòria per un marge força estret dels democratacristians portaren a la formació d’una “Gran Coalició” de govern amb l’SPD amb Merkel com a cancellera. El 2009 la CDU tornà a guanyar les eleccions i, si bé tampoc aconseguí majoria, augmentà la distància amb l’SPD (239 escons contra 226 el 2005), cosa que li permeté deixar de banda la “Gran Coalició” i pactar un govern amb els liberals de l’FDP amb Merkel novament com a cancellera. En les eleccions federals del setembre del 2013, la coalició CDU-CSU liderada per Merkel reforçà la representació al Bundestag amb el 41,5% dels vots i 311 diputats, al llindar de la majoria absoluta (316). Malgrat el resultat favorable, al desembre el partit apostà de nou per constituir amb els socialistes una “Gran Coalició”, en la qual, a diferència de la primera, els ministeris assignats a l’SPD eren molt més minoritaris. Les eleccions del setembre del 2017 significaren el pitjor resultat de la CDU en més de sis dècades, tot i continuar com a primer partit al Bundestag (33% dels vots i 246 escons sobre 709). El març del 2018 Merkel fou investida cancellera per quarta vegada al capdavant d’un nou govern de coalició amb l’SPD. La CDU és tradicionalment hegemònica en alguns länder, entre els quals hi ha Baden-Württemberg, i quant als nous länder creats després de la unificació, domina als de Turíngia, Berlín i Saxònia.

Des del 1950 han ocupat successivament la presidència del partit K. Adenauer (fins el 1966), L. Erhard (1966-67), K.G. Kiesinger (1967-71), R. Barzel (1971-73), H. Kohl (1973-98), W. Schäuble (1998-2000) i Angela Merkel (2000-18). El desembre del 2018 la substituí en el càrrec Annegret Kramp-Karrenbauer.

Data de revisió: 
2018-12-10
Llegir més...