i Consell General de les Valls d’Andorra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Consell General de les Valls d’Andorra

ciències polítiques polít
Cambra parlamentària d’Andorra, successora de l’antic Consell de la Terra aprovat pel bisbe Francesc de Tovià (1419) i, des del 1993, òrgan legislatiu de l’estat andorrà.

De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana (1978-1993)

Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys. Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics. Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apel·lacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls. Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs oficials del mateix consell, i de presentar la setena (batlle), determinar els repartiments de la quèstia i les modalitats del seu lliurament, sancionar les infraccions dels reglaments (pena del cot i del recot de la terra) i arbitrar els recursos presentats pels particulars contra les decisions dels consells dels quarts i dels comuns. Les seves sentències podien ésser, però, modificades o anul·lades pels coprínceps, a qui els ciutadans tenen el dret de recórrer en darrera instància (recurs de queixa). Pertanyia també al Consell General de declarar l’obertura i la clausura del Tribunal de Corts i de convocar, en casos excepcionals, l’assemblea magna, a la qual assistien, a més del consell ple, els cònsols i tres o quatre representants, especialment qualificats, de cada parròquia.

El Consell General actual

El decret dels coprínceps del 1981 inicià un procés de reformes encaminades a convertir el Consell General en una assemblea parlamentària amb competències legislatives i de control, que culminà el 1993 amb l’aprovació de la Constitució que establia el Consell General com a cambra legislativa, presidida pel síndic general, càrrec que ha estat ocupat successivament per Jordi Farràs i Forné (1993-94), Josep Dallerés i Codina (1994-97), Francesc Areny i Casal (1997-2005), Joan Gabriel i Estany (2005-09) i Vicenç Mateu i Zamora (2011-19). El maig del 2019 fou nomenada la primera síndica general, Roser Suñé.

El Consell General consta de vint-i-vuit consellers elegits cada quatre anys per sufragi universal directe majoritari, en un 50% pel sistema majoritari de llistes tancades, i en el 50% restant pel sistema proporcional a partir d’una sola circumscripció per a tot el territori andorrà. Entre el 1997, any que els partits andorrans aconseguiren una certa estabilitat, i el 2009 tingué com a força majoritària en el govern el Partit Liberal d’Andorra i, en l’oposició, el Partit Socialdemòcrata d’Andorra, que el 2009 fou primera força i partit de govern en la legislatura. El 2011 i el 2015 Demòcrates per Andorra aconseguí majoria absoluta, que perdé el 2019 tot i restar com a força més votada i partit de govern (el darrer en coalició). En la legislatura 2011-15 fou primera força d’oposició el Partit Socialdemòcrata, i en la legislatura 2015-19 ho foren els liberals. Després de les eleccions del 2019 els socialdemòcrates tornaren a encapçalar l’oposició.

El Consell General nomena el cap de Govern, càrrec que ha estat successivament ocupat pels liberals Òscar Ribas i Reig (1993-94), Marc Forné i Molné (1994-2004) i Albert Pintat i Santolària (2004-09). El socialdemòcrata Jaume Bartumeu i Cassany (2009-11) fou el primer cap de Govern no liberal. Després de les eleccions de l’abril del 2011 fou rellevat pel liberal Antoni Martí , revalidat en el càrrec el març del 2015. La seu és —com ho fou tradicionalment en l’antic sistema— a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella.

Data de revisió: 
2019-05-16
Llegir més...