El 1929 fou forçada pel règim militar a absorbir les altres empreses d’aviació civil i constituí la Concesionaria de Líneas Aéreas Subvencionadas (CLASSA), que el 1931, amb la Segona República, adoptà el nom de Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE). El 1937, amb ajut alemany, fou recuperada per al transport durant la Guerra Civil a la zona franquista. El 1940 prengué la denominació actual i l’Estat passà a participar-hi majoritàriament. El 1943 fou traspassada a l’Instituto Nacional de Industria. Fortament deficitària, per tal de sanejar-la i fer front a la creixent liberalització del trànsit aeri, es feu una reestructuració de l’empresa i el 1989 es formà un grup amb companyies filials, entre les quals hi havia Aviaco (que absorbí totalment l’any 1999). El 1990 es convertí en accionista principal de diverses companyies llatinoamericanes, com Aerolíneas Argentinas, entre d’altres, bé que els mals resultats d’algunes d’aquestes operacions obligaren al tancament d’algunes filials i a diverses aportacions de capital públic.
En el marc d’una creixent integració del sector que anà acompanyada de la fusió de les grans companyies de transport aeri, el 1997 Iberia formà amb British Airways i American Airlines Incorporated una xarxa aèria. El 1997 l’empresa signà un acord de franquícia per a un període de cinc anys amb la companyia Air Nostrum per a vols regionals, acord que s’ha anat renovant. El 1999 s’incorporà al servei Oneworld, liderat per aquestes dues empreses, les quals, a més, adquiriren el 10% de les accions d’Iberia. Amb aquesta compra s’inicià la privatització de la companyia, finalitzada l’any següent. El nucli accionarial estable era constituït per British Airlines i Caja Madrid, amb prop del 40% de les participacions, i per la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales i El Corte Inglés, amb prop del 9%. La resta d’accionistes eren un grup nombrós de caixes d’estalvis. Cotitzà a borsa entre el 2001 i el 2011, any que, amb British Airways, passà a constituir International Airlines Group, que esdevingué accionista de referència d’Iberia.
Com la resta de línies aèries tradicionals, patí la competència de les companyies de vols barats, cosa que el 2006 la impulsà a crear la filial de baix cost Clickair (que el 2007 es fusionà amb la companyia Vueling, que mantingué la vinculació accionarial amb Iberia), i es veié afectada per l’encariment del preu dels combustibles, especialment a partir del 2004. Posteriorment creà les filials de baix cost Iberia Express (2012) i Level (2017). El novembre del 2019 anuncià un acord per a l’adquisició de l’aerolínia Air Europa.
Amb l’aeroport principal a Madrid-Barajas i el secundari a Barcelona-El Prat, és el primer grup de transport aeri a l’Estat espanyol i del mercat Europa-Amèrica Llatina. El pont aeri Barcelona-Madrid és una de les rutes regulars amb més trànsit del món. Té tres àrees d’activitat: el transport de viatgers i càrrega, el manteniment d’avions i els serveis de terra (handling). El 2018 tenia una flota de 148 avions, volava a 126 destinacions de 47 països, gestionava una mitjana diària d’uns 100 vols i transportà uns 22 milions de passatgers.