i Institució de les Lletres Catalanes | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Institució de les Lletres Catalanes

ILC
ILC
lingüística ling
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.

Primera etapa (1937-39)

En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors. Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català. Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament. Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya (1938). La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili, Mercè Rodoreda, Ferran Soldevila i Walter Pater, entre d’altres.

Segona etapa (des del 1987)

L’any 1987 fou represa per la Generalitat de Catalunya, amb l’objecte de promoure la creació literària en català, de donar-la a conèixer i de fomentar la relació dels escriptors en llengua catalana amb els d’altres llengües. Quant a la creació i la investigació literàries, la Institució concedeix ajuts i convoca els Premis Nacionals de Literatura Catalana, que des del 1989 són rotatius i hom atorga cada any a tres modalitats. Pel que fa a l’expandiment en l’àmbit lingüístic propi, del 1989 al 1997 impulsà les activitats entorn de “L’escriptor del mes” per a dinamitzar la vida literària i garantir la presència activa dels autors catalans dins la seva mateixa societat. D’altra banda, fomenta el debat i la reflexió.

Quant a la difusió a altres àmbits lingüístics, cal considerar el foment de traduccions, la publicació semestral Catalan Writing, l’exposició “800 anys de Literatura Catalana” i el programa de “L’escriptor convidat”, que hom inicià el 1989 amb la presència de David Leavitt, al qual seguiren, entre d'altres, Francesca Duranti i Octavio Paz. En aquesta segona etapa, la Institució compta amb un consell assessor, on són representades les més importants associacions i entitats del món de la cultura catalana. Aquest consell elegí el degà, Jordi Sarsanedas, i els set vocals que formen la junta de govern. Posteriorment han ocupat el càrrec de degà (amb una durada de tres anys en el càrrec) Feliu Formosa (1999-2001), Maria Antònia Oliver (2001-04), Josep Maria Benet i Jornet (2004-06), Josep Maria Castellet (2006-10), Francesc Parcerisas (2010-16) i Isabel-Clara Simó (2016-19). Des del març d’aquest any Margarida Aritzeta ocupa el càrrec. Els directors han estat Oriol Pi de Cabanyes (1988-96), Magdalena Oliver (1996-98), Francesc Parcerisas (1998-2004), Jaume Subirana (2004-06), Oriol Izquierdo (2007-13), Laura Borràs (2013-18) i Joan Elies Adell (2018-19). Des del març del 2019 ocupa el càrrec Oriol Ponsatí-Murlà.

Amb la finalitat de vetllar per la promoció de les obres dels autors catalans dins i fora de les terres de parla catalana, atorga subvencions a creadors, traductors, guionistes, etc., programa campanyes de promoció dels escriptors, fa exposicions sobre temes literaris i manté contactes amb editors, agents literaris i centres d’escriptors estrangers. Elabora i manté les bases de dades (consultables a internet) Qui és qui, l’Arxiu TRAC i l’Arxiu de Literatura Contemporània sobre les biobibliografies dels autors catalans. Participà de manera activa en L’Any del Llibre i la Lectura (2005). També ha endegat campanyes de promoció dels escriptors als centres d’ensenyament (“Itineraris de lectura”) i en entitats socioculturals (“Al vostre gust”), i ha promogut les experiències d’intercanvis de traducció en el Seminari de Traduccions de Farrera, al Pallars.

Data de revisió: 
2018-06-11
Llegir més...