i bisbat de Lleida | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna (719). Després de la conquesta cristiana (1149), el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal. La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda, els territoris lleidatans tornats a conquerir; integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues. El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de Fornillos, enllaçant aquesta línia amb les esglésies de Pertusa, Presiñena, Torres de Alcanadre, Peralta de Alcofea, La Perdiguera, Monterroyo i Almerge. Per disposició especial, les esglésies d’Axlor, Alberuela de Liena, Adahuesca i Colungo s’assignaren a Roda-Lleida, mentre que les de Berbegal i Lagunarrota s’uniren a Osca. Dins els seus límits hi havia diverses parròquies que pertanyien a les jurisdiccions exemptes de les abadies d’Àger, Alaó i Lavaix i a l’orde de l’Hospital, que foren suprimides el 1874 i unides a la jurisdicció diocesana, però que formaren alguns enclavaments d’exempció, els quals foren finalment suprimits el 1955. En el mateix arranjament del 1955 la diòcesi de Lleida perdé 35 parròquies i guanyà alguns enclavaments diocesans de la Seu d’Urgell, de la banda del nord, i la parròquia de Maials, de Tortosa. Actualment la diòcesi té 2.887 km2 i 126 parròquies, distribuïdes en 10 arxiprestats.

El primer bisbe conegut fou Pere de Lleida (segles V-VI), autor d’himnes litúrgics. El 546 s’hi celebrà un concili provincial. Per les actes de Toledo hom coneix els noms d’alguns prelats de l’època visigòtica. El mateix any de la reinstauració (1149) el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral una de les mesquites catedral de Lleida, i el 1168 establí les normes per les quals s’havia de regir la catedral i el seu capítol o canònica. El 1171 renovà la dependència de la metròpoli de Tarragona i el 1173 reuní a Lleida un concili provincial per a la implantació de la disciplina eclesiàstica, sobretot en l’estament clerical. La canònica, segons l'Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis (1168), constava de 25 canonges, sota la regla o hàbit de sant Agustí. El 1254 es perdé l’observança augustiniana i el seu superior passà de prior a degà. L’esplendor que obtingué tot seguit la diòcesi i el seu caràcter de diòcesi central de l’arxidiòcesi tarraconense féu que es reunissin a Lleida vuit concilis provincials entre el 1173 i el 1298; el més important fou el del 1229, en què el legat papal Jean d’Abbeville, cardenal de Santa Sabina, urgí les disposicions del concili IV del Laterà i regularitzà la celebració dels concilis provincials i els sínodes diocesans catalans. El 1237 hi hagué una forta repressió de l’heretgia càtara, i hom estudià la creació del tribunal de la inquisició, que fou establert a Lleida per Ramon de Penyafort el 1241.

Fins al segle XIV els bisbes foren elegits pels capítols de Roda i de Lleida. Després, els papes tendiren a fer personalment llur nomenament. En temps dels Reis Catòlics atorgaren a la monarquia els drets de presentació. Se'n destacaren Pere del Rei (1299-1308), vinculat a la creació de l’Estudi General de Lleida, i Ponç d’Aguilaniu (1308-14), diplomàtic que aconseguí del rei de França el retorn de la Vall d’Aran a Catalunya. Amb Esteve Mulceu (1349-60), d’origen llenguadocià, s’inicià la llista de bisbes de nomenament pontifici. Pere de Sagarriga (1403-07) fou un dels jutges del compromís de Casp, com també ho fou el bisbe Domènec Ram (1415-35). També cal remarcar García Aznárez de Añón (1435-49), reformador de l’Estudi lleidatà, tasca que continuaren altres bisbes amb la creació d’una càtedra de teologia i de col·legis majors per als estudiants. Als s. XVI i XVII només es destacaren Francesc Virgili (1599-1620), Miguel de Escartín (1656-64) i Miguel Jerónimo de Molina (1682-98), com a redreçadors de la universitat. Francisco de Solís (1701-14) fou un fervent partidari de Felip V, cosa que ocasionà una greu convulsió a la ciutat i a la diòcesi.

En temps dels bisbes Manuel Macías de Pedrejón (1757-70) i Joaquín A. Sánchez Ferregudo (1771-83) es bastí la seu nova, i ambdós obligaren els rectors a emprar el castellà en llurs ministeris i en els llibres sacramentals. A l’inici del s. XIX presidia la diòcesi Jerónimo M. de Torres (1784-1816), president de la Junta Superior de Catalunya durant la invasió napoleònica; més tard, el bisbe Julián Alonso (1833-44) es passà al camp carlí, mentre que la majoria dels seus successors acceptaren els règims constituïts, però adoptaren una actitud antiliberal. Els bisbes del s. XX anteriors al 1936 es destacaren més aviat per una posició integrista, i els de després del 1940, per la seva moderació, a excepció d’Aurelio del Pino y Gómez (1947-67), de posició exageradament paraestatal.

El 1981, la conferència episcopal espanyola, amb el vot en contra dels bisbes catalans, demanà a la Santa Seu que les parròquies situades a Aragó fossin desmembrades de Lleida i passessin a una diòcesi aragonesa o constituïssin una nova circumscripció eclesiàstica. El 1995 el Vaticà accedí a aquesta demanda, i 111 parròquies del bisbat de Lleida situades fora dels límits administratius de Catalunya, a la Franja de Ponent, passaren a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó entre el 1995  i el 1998. El decret del 1998 del nunci Lajos Kada sobre el trasllat de més d’un centenar d’obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i dipositades al Museu Diocesà de Lleida provocà una àmplia reacció de rebuig en el món civil i religiós lleidatà. El bisbe, Ramon Malla, presentà dos recursos a la signatura apostòlica contra el decret del nunci. Entre altres conseqüències, el procés de segregació de les parròquies de la Franja de Ponent reduí dràsticament les comunitats de vida contemplativa a la diòcesi. Els monestirs de Sixena, de Sant Pere Màrtir de Benavarri i de la Immaculada de Montsó deixaren de pertànyer a Lleida.

A causa del procés de segregació i de la falta de vocacions, del 1996 al 1998 el bisbat de Lleida passà de tenir cinc monestirs de vida contemplativa a tenir-ne només un, el de les carmelites de la Caparrella. L’any 1997 la diòcesi elaborà un Pla Diocesà de Pastoral per al període 1997-2000 amb vista a aplicar les resolucions del Concili Provincial Tarraconense. El Pla es proposa un objectiu general: intensificar l’evangelització, i quatre objectius més, un per a cada any: l’acolliment, la promoció d’un laïcat adult, la promoció de les vocacions al ministeri sacerdotal i l’ajuda als més pobres i marginats. El 1999, Francesc Xavier Ciuraneta prengué possessió del bisbat de Lleida. Succeí Ramon Malla, que havia ocupat la seu de Lleida des del 1968, i prosseguí la campanya en contra del trasllat de les obres d’art de la Franja del Museu Diocesà al bisbat de Barbastre-Montsó. Tot i que el Vaticà admeté a tràmit un nou recurs del bisbat de Lleida, aquest fou finalment rebutjat el 2006 al·legant que el Museu Diocesà les tenia en dipòsit i no en propietat. El 2007 el Tribunal Eclesiàstic de la Rota refermà la posició del Vaticà favorable al trasllat. Aquest mateix any, Ciuraneta renuncià al càrrec i, de manera provisional, assumí l’administració del bisbat Xavier Salinas i Viñals, bisbe de Tortosa, succeït per Joan Piris Frígola com a bisbe titular des del juliol de 2008. Aquest mateix mes, un jutge de primera instància de Lleida es declarà competent per a dictaminar la propietat de les obres d’art. A l’octubre del 2010, després d’una reunió amb el nunci del Vaticà, el bisbat anuncià que renunciava a reivindicar les obres d’art i acatava les resolucions de la Santa Seu que donaven la raó a la diòcesi aragonesa.

Episcopologi de Lleida

Sagiti 419  
Pere de Lleida ∼ 519  
Andreu 540  
Febrer (Februario) 546  
Polibi 589  
Julià 592  
Ameli 599  
Gomarell ∼ 614  
Fruitós  633   
Guadiolà (o Gaudelè)  653   
Eusend  683-693   
Esteve  ∼ 714-719   
  (dominació sarraïna)  
Guillem Pere de Ravidats1   1149-1176 ribagorçà 
Berenguer, fill natural de Ramon Berenguer IV de Barcelona  1177-1191  aragonès? 
Gombau de Camporrells  1192-1205  de Camporrells (Llitera) 
Berenguer d’Erill  1205-1235  d’Erillcastell? (Alta Ribagorça) 
Pere d’Albalat  1236-1238  d’Albalat de Cinca (Aragó) 
Ramon de Siscar  1238-1247  català 
Guillem de Barberà, dominicà  1248-1255  de Reus? (Baix Camp) 
Berenguer de Peralta  1256  de Lleida 
Guillem de Montcada  1257-1282  català 
Guillem Bernat de Fluvià  1282-1286  català 
Guerau d’Andria  1291-1299  estranger (italià?) 
Pere del Rei (o Reig), del seguici reial  1299-1308  del País Valencià 
Ponç d’Aguilaniu, prior de Roda  1308-1313  ribagorçà 
Guillem d’Aranyó, dominicà de Lleida  1314-1321  català 
Ponç de Vilamur i de Pallars  1322-1324  de Vilamur (Pallars Sobirà) 
Ramon d’Avinyó  1324-1327  català 
Arnau Sescomes  1327-1334  català 
Ferrer de Colom  1334-1340  català 
Jaume Sitjó  1341-1348  de Valls (Alt Camp) 
Esteve de Mulceu  1349-1360  de Beisers (Llenguadoc) 
Romeu Sescomes  1361-1380  de Tarragona? 
Ramon d’Escales  1380-13862  català 
Guerau de Requesens i de Montoliu  1387-13993  català 
Pere de Sant Climent  13992  de Lleida 
Joan de Baufés  1403  de Normandia 
Pere de Sagarriga i de Pau 1403-1407  empordanès 
Pere de Cardona i de Luna  1407-1411  de Cardonà (Solsonès) 
Domènec Ram  1415-1435  d’Alcanyís (Aragó) 
García Aznárez de Añón  1435-1449  d’Aragó 
Antoni Cerdà i Lloscos, cardenal  1449-1459  de Santa Margalida (Mallorca) 
Lluís Joan del Milà i de Borja  1461-1510  d’Albaida (Vall d’Albaida) 
Joan d’Énguera  1510-1512  del País Valencià 
Jaime de Conchillos  1513-1542  de Tarassona (Aragó) 
Martín Valero  1542  aragonès 
Ferran de Lloaces i Peres  1543-1553  d’Oriola (Baix Segura) 
Juan de Arias  1553-1554  d’Eixea (Aragó) 
Miquel Despuig  1556-1559  de Tortosa (Baix Ebre) 
Antoni Agustí i Albanell  1561-1576  de Saragossa 
Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà  1577-1578 de Mallorca 
Carles Domènec  1580-1581  de Barbens (Urgell) 
Benet de Tocco  1583-1585  de Nàpols 
Gaspar Joan de la Figuera  1585-1586  de Fraga (Baix Cinca) 
Juan Martínez de Villatoriel  1586-1591  de Lleó 
Pere d’Aragó, fill il·legítim del duc de Sogorb  1592-1597  català 
Francesc Virgili  1599-1620  de Tarragona 
Pere Antoni Serra  1621-1632  de Saragossa 
Antonio Pérez, benedictí 1633-1634  de Santo Domingo de Silos (Castella) 
Pere de Magarola i Fontanet  1634  de Barcelona 
Bernardo Caballero de Peredes  1635-1642  de Medina del Campo (Castella) 
Celso de Santiago  1644-1650  de Jaca (Aragó) 
Gaspar Català de Montsonís  1651-1652  de València 
Miguel de Escartín  1656-1664  de Saragossa 
Brauli Sunyer 1664-1667 de la Pobla de Massaluca (Terra Alta)
Josep de Ninot 1668-1673 de Santa Coloma de Queralt
Jaume de Copons i de Tamarit 1673-1680 del Principat de Catalunya
Francisco Berardo 1680-1681 de Conca?
Miguel Jerónimo de Molina 1682-1698 castellà?
Juan de Santa María Alonso de Valeria 1699-1700 d’Albarrassí (Aragó)
Francisco de Solís 1701-1714 de Gibraltar (Andalusia)
Francisco Olasos de Hipenza 1714-1735 de Calahorra (Aragó)
Gregorio Galindo 1736-1756 de Belchite (Aragó)
Manuel Macías de Padrejón 1757-1770 de Becerril de Campos (Castella)
Joanquín Antonio Sánchez Ferrajudo 1771-1783 de Santiago de Compostel·la
Jerónimo María de Torres 1784-1816 d’Allo (Navarra)
Manuel del Villar 1816-1817 de Pamplona
Remigio Lasanta Ortega 1818 de Iecla (Múrcia)
Simón Antonio de la Rentería y Reyes 1819-1824 de Santoña (Castella)
Pablo Colmenares 1824-1832 d’Autol (Aragó)
Julián Alonso 1833-1844 de Mota de Toro (Lleó)
Josep Domènec Costa i Borràs 1848-1850 de Vinaròs (Baix Maestrat)
Pedro Cirilo Uriz y Labayru 1850-1861 de Navarra
Marià Puigllat i Amigó 1862-1870 de Tona (Osona)
Tomàs Costa i Fornaguera 1875-1889 de Calella (Maresme)
Josep Messeguer i Costa 1889-1905 de Vallibona (Ports)
Juan Antonio Ruano y Martín 1905-1914 castellà
Josep Miralles i Sbert 1914-1925 de Palma
Manuel Irurita y Almandoz 1926-1930 de Larrainzar (Navarra)
Salvi Huix i Miralpeix 1935-1936 de Santa Margarida de Vallors (Selva)
Manuel Moll i Salord 1938-1943 de Ciutadella (Menorca)
Juan Villar y Sanz 1943-1947 de Sisamón (Aragó)
Aurelio de Pino Gómez 1947-1967 de Riaza (Castella)
Ramon Malla i Call 1967-1999 la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí 1999-2007 Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre)
Xavier Salinas Viñals 2007-2008 València
Joan Piris i Frigola 2008-2015 Cullera (Ribera Baixa)
Salvador Giménez Valls 2015 Muro del Comtat, Comtat
1 procedent de Roda; 2 no arribà a ésser efectiu; 3 electe des del 1380  

Col·laboració: 
JLlP / APl
Data de revisió: 
2015-07-28
Llegir més...