i Pentateuc | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pentateuc

Bíblia bíbl
Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.

Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II (398 aC), com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi. Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme. Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals (perícope). La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta. Els dos escrits més antics són coneguts amb els noms de jahvista i elohista. Després de la destrucció de Samaria (722 aC) sembla que els homes d'Ezequies, a Jerusalem, enriquiren les narracions jahvistes amb fragments presos de l’obra elohista, i així formaren l’escrit anomenat JE. Mentrestant, els cercles levítics refugiats del nord redactaven el codi deuteronòmic, tal com solien predicar-lo en la festa de renovació de l’aliança celebrada cada set anys a Siquem. Retrobat en temps de Josies (s. VII aC), fou ampliat poc després per fer de pròleg a la historiografia deuteronomista. Finalment, durant la deportació a Babilònia (s. VI-V aC), els cercles sacerdotals relacionats amb Ezequiel redactaren de nou les tradicions que van des de l’origen fins a la distribució del territori conquerit, accentuant-ne només el que es referia a les institucions del culte i a les lleis de puresa ritual que el poble i els sacerdots havien d’observar per respecte a la presència de Déu en el tabernacle; aquest escrit (codi sacerdotal), estructurat segons una cronologia ideal, serví de quadre per a la compilació del Pentateuc. Els redactors van intercalar-hi les narracions i les lleis provinents del recull JE i, en forma de testament de Moisès, van afegir-hi tot l’escrit deuteronomista. Així quedaren formats els cinc llibres actuals del Pentateuc. Dintre la problemàtica general de la transmissió del text bíblic (Bíblia, targum), el Pentateuc samarità o Sefer Abiša (únic text sagrat admès pels samaritans) té un interès especial, ateses les múltiples variants (6 000 casos) per respecte al text masorètic (masora), algunes de les quals corresponen a la versió dels Setanta. Conegut per primera vegada a Occident el 1616, i publicat a la poliglota de París (1645), hom en conserva diversos manuscrits, el més antic dels quals (~s XI) és el conservat a Nāblus. N'existeixen versions en arameu samarità (targum) i en àrab, i alguns fragments de la versió grega citada sovint per Orígenes (literatura samaritana).

Col·laboració: 
GCa / DRo
Llegir més...