i Pentateuc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pentateuc

Bíblia bíbl
Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.

Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II (398 aC), com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi. Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme. Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals (perícope). La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta. Els dos escrits més antics són coneguts amb els noms de jahvista i elohista. Després de la destrucció de Samaria (722 aC) sembla que els homes d'Ezequies, a Jerusalem, enriquiren les narracions jahvistes amb fragments presos de l’obra elohista, i així formaren l’escrit anomenat JE. Mentrestant, els cercles levítics refugiats del nord redactaven el codi deuteronòmic, tal com solien predicar-lo en la festa de renovació de l’aliança celebrada cada set anys a Siquem. Retrobat en temps de Josies (s. VII aC), fou ampliat poc després per fer de pròleg a la historiografia deuteronomista. Finalment, durant la deportació a Babilònia (s. VI-V aC), els cercles sacerdotals relacionats amb Ezequiel redactaren de nou les tradicions que van des de l’origen fins a la distribució del territori conquerit, accentuant-ne només el que es referia a les institucions del culte i a les lleis de puresa ritual que el poble i els sacerdots havien d’observar per respecte a la presència de Déu en el tabernacle; aquest escrit (codi sacerdotal), estructurat segons una cronologia ideal, serví de quadre per a la compilació del Pentateuc. Els redactors van intercalar-hi les narracions i les lleis provinents del recull JE i, en forma de testament de Moisès, van afegir-hi tot l’escrit deuteronomista. Així quedaren formats els cinc llibres actuals del Pentateuc. Dintre la problemàtica general de la transmissió del text bíblic (Bíblia, targum), el Pentateuc samarità o Sefer Abiša (únic text sagrat admès pels samaritans) té un interès especial, ateses les múltiples variants (6 000 casos) per respecte al text masorètic (masora), algunes de les quals corresponen a la versió dels Setanta. Conegut per primera vegada a Occident el 1616, i publicat a la poliglota de París (1645), hom en conserva diversos manuscrits, el més antic dels quals (~s XI) és el conservat a Nāblus. N'existeixen versions en arameu samarità (targum) i en àrab, i alguns fragments de la versió grega citada sovint per Orígenes (literatura samaritana).

Col·laboració: 
GCa / DRo
Llegir més...