Joan de Prades i de Foix

(?, abans del 1358 — ?, 1414)

Tercer comte de Prades i baró d’Entença, segon fill del comte Pere I d’Empúries i de Ribagorça i de Joana de Foix.

Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa (1358). Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós. Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València. Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I, comte d’Empúries. Estigué al costat de la reina Sibil·la, però no consentí que la seva filla Timbor es casés amb el germà d’aquella, Bernat, la qual cosa refredà una mica les relacions amb el rei; més tard la maridà amb el vescomte Bernat IV de Cabrera. En temps de Joan I participà en la lluita contra la invasió armanyaguesa, el 1390. El 1412 presentà la seva candidatura a Casp, amb bon dret com a net de Jaume II per línia masculina, però després de la designació de Ferran d’Antequera li prestà fidelitat. Es casà amb Sança Eiximenis d’Arenós, i heretà els seus drets la seva neta Joana, filla de Pere, que li havia premort.