i el Raval | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Raval

Animació comercial al carrer dels Tallers, al Raval
© Fototeca.cat
Barri de la ciutat de Barcelona limitat per la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom.
Població: 
49.315 h
[2009]

Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat. Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella .

Antic sector d’hortes, s’hi instal·laren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles ( Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí). Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l' Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència; la Biblioteca de Catalunya , a l’Hospital de la Santa Creu; el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona  a la Casa de la Caritat, i el Museu Marítim de Barcelona , a les Drassanes de Barcelona. Tocant a la Rambla hi ha el mercat de la Boqueria i el Gran Teatre del Liceu.

Al s. XVIII s’inicià la urbanització del barri (Carrer Nou) i s’hi instal·laren les primeres indústries i els primers habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan s. XIX motivà l’alçada dels edificis, la construcció d’una bigarrada xarxa viària i l’inici de la densificació del barri. Conegut durant molt de temps amb el nom de Districte Cinquè , l’amuntegament i la manca de salubritat han estat els trets característics del barri des de la fi del s. XIX, que l’han convertit en un dels més degradats de Barcelona. La combinació de misèria, prostitució i delinqüència han estat especialment greus al sector conegut com el el Barri Xinès . El pla de Reforma Interior i el pla Macià , entre d’altres, tractaren, sense èxit, de modificar aquestes condicions. El 1988 l’ajuntament inicià la rehabilitació del barri en profunditat. Entre les moltes actuacions destaquen l’enderrocament d’edificis en males condicions, l’obertura de nous espais com ara les places de Pere Coromines (1995) i de Joan Coromines (1997) i la Rambla del Raval (2000) i, a més de l’aprofitament d’antics edificis per a nous usos, la construcció de nous equipaments culturals, els més destacables dels quals són el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) el 1995, i la Facultat de Geografia i Història (2006).

Col·laboració: 
CMC
Llegir més...