i Ciril Rozman i Borsnar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ciril Rozman i Borsnar

medicina med
Metge.
Ljubljana, Eslovènia, 19 de juny de 1929

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia (aleshores antiga Iugoslàvia) després de la Segona Guerra Mundial. Llicenciat (1954) i doctorat (1957) per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969), respectivament. Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma (1957), les col·lagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la ultraestructura cel·lular en hematologia (1976) i, més en general, l’estudi de les diverses formes de leucèmia i els trasplantaments de medul·la òssia.

Director de l’Escola d’Hematologia Farreras Valentí (1969), centrà la seva tasca investigadora i docent a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la UB, on el 1972, amb J. Rodés, C. Pera i M.Á. Asenjo, convertí el departament de medicina en un dels capdavanters de l’Estat espanyol, i el 1976 liderà el primer trasplantament de medul·la òssia (TMO) al·logènica. De les seves publicacions, destaquen la revista Medicina Clínica, de la qual fou editor del 1972 al 1999 i posteriorment editor emèrit, i el tractat Medicina interna, iniciat per Farreras i del qual fou director del 1972 al 2016. Ambdues publicacions es troben entre les de més impacte entre els professionals de la medicina hispanoparlants. El 1988 fou membre fundacional de la Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia (FIJC), on ha estat el vicepresident fins el 2012, i posteriorment patró d’honor i president de les seves comissions científiques. Dins d’aquesta institució, contribuí decisivament a la creació (1991) del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO).

Jubilat el 1994, des d’aquest any és professor emèrit i membre del Comitè Nacional del TMO i, fins el 2012, president de la Comissió Assessora de Trasplantaments de Progenitors Hemopoètics de la Generalitat de Catalunya. President del Consell Assessor de Sanitat, del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya (2001-03), és membre de les principals organitzacions internacionals de l’especialitat, acadèmic numerari (1990) i emèrit (2010) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i membre d’honor d’altres institucions acadèmiques. Ha rebut, entre altres distincions, les medalles Narcís Monturiol (1986) i Josep Trueta (1997), la Creu de Sant Jordi (1990) i el premi Rei Jaume I de medicina clínica de la Generalitat Valenciana (1995).

Data de revisió: 
2018-10-09
Llegir més...