i Narcís Serra i Serra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Narcís Serra i Serra

Economia    Política
Narcís Serra i Serra
© Fototeca.cat
economia econ i ciències polítiques polít
Polític i economista.
Barcelona, 30 de maig de 1943

Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC (PSC-PSOE), després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77), ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional (1977-79). Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” (PSC, PSUC, CiU i ERC), càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall. Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades. Fou vicepresident del govern espanyol des del 1991 fins al juliol del 1995, que dimití en ésser acusat d’estar implicat en un escàndol dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit.

El 1994 fou designat secretari nacional en la direcció col·legiada del PSC. Es presentà com a cap de llista del PSC-PSOE a les eleccions del 1996 i del 2000, i renovà l’escó del Congrés dels Diputats. Al 8è Congrés del PSC, a l’octubre del 1996, en fou elegit primer secretari en substitució de Raimon Obiols, i deixà el càrrec el 2000.

Posteriorment, ha ocupat un gran nombre de càrrecs en institucions i empreses, d’entre els quals la presidència CIDOB (2000-12) i del patronat de la Fundació del MNAC (2004-2012). Fundador i president (2004) de la Fundació Barcelona d’Estudis Internacionals, al març del 2005 fou elegit president de Caixa Catalunya  en substitució d’ Antoni Serra i Ramoneda, càrrec en el qual cessà l’any 2010 en crear-se l’entitat Catalunya Caixa a partir de la fusió de Caixa Catalunya amb la Caixa d’Estalvis de Manresa i la Caixa d’Estalvis de Tarragona. El 2004 entrà al grup Telefónica , de la qual fou nomenat vicepresident del consell assessor de Catalunya, vicepresident de la filial a Xile i membre dels consells d’administració de la filial al Brasil i de Telefónica Internacional. Fou també conseller de Gas Natural (2009-11), del grup Applus i vicepresident de Volja Plus. El 2013 fou acusat, juntament amb una quarantena d'antics alts càrrecs de CatalunyaCaixa, d'assignar-se augments de sous desproporcionats en un moment en què l'entitat es trobava immersa en una crisi que en va provocar el rescat, càrrec del qual fou absolt al febrer del 2019 en no observar el tribunal indicis de delicte.  

L’any 2008 publicà La transición militar.

Llegir més...