i Miquel Pueyo i París | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Pueyo i París

Literatura catalana
literatura lit
Lingüista i polític.
Lleida, Segrià, 18 d’agost de 1957

Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà (2001-04). Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida. Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019. Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Orienta la seva obra cap al gènere de l’assaig, sobretot de sociolingüística, que inicià a Lleida: ni blancs ni negres, però espanyols (1984, premi Xarxa) i continuà amb obres com Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana (1992) i Tres escoles per als catalans. Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya (1995, premi Rovira i Virgili 1992). Ha participat en obres col·lectives com Lleida l’extrema (1996), Diversitat i política lingüística en un món global (2003), amb Albert Turull, i El fantasma de la mort del català (2007). El 2012 rebé el premi Josep Vallverdú d’assaig per Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital, escrit conjuntament amb Ernest Benach.

Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre el 1988 i el 1995 i ha ocupat càrrecs polítics i institucionals: el 2004 fou nomenat director de Planificació Lingüística i el 2005 substituí Antoni Mir al capdavant de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, càrrec en el qual es mantingué en la legislatura iniciada el novembre del 2006 fins el setembre del 2007, que fou substituït per Bernat Joan i Marí. Posteriorment fou delegat de la Generalitat a Lleida fins el 2011. El 15 de juny de 2019 fou investit alcalde de Lleida amb els vots de Junts per Lleida i del Comú de Lleida, succeint el socialista Fèlix Larrosa.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2019-06-18
Llegir més...