Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon (2001-04), Lluís Ferran Toledano González (2004-06), Josep Maria Roig i Rosich (2008-11) i Jaume Sobrequés (des del 2012). Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya. Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix edifici amb al Museu d’Història de Catalunya.
Fou creat amb l’objectiu d’impulsar la recollida de documentació, la recerca i l’edició de llibres de temes d’història de Catalunya dels segles XIX i XX. Aquesta tasca ha reeixit especialment en temes com la història del catalanisme, el carlisme, la Guerra Civil Espanyola o la resistència antifranquista.
Pel que fa a la recerca, el CHCC promou, i en alguns casos dirigeix, estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquin vivències de la guerra civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l’exili. Des de la seva creació el 1984, s’han publicat 235 llibres amb el suport del Centre, que també ha incentivat al voltant d’unes 500 recerques. Ha contribuït a les investigacions de J.M. Roig i Rosich sobre Primo de Rivera; a l’epistolari de Duran i Bas fet per Borja de Riquer; als llibres sobre la repressió a la rereguarda de J.M. Solé i Sabaté i J. Villarroya; a les investigacions sobre censura franquista de Josepa Gallofré i sobre la repressió franquista a Lleida de Conxita Mir; als treballs sobre la Falange de J.M. Thomàs; a la biografia del general Batet escrita per H. Raguer; a la de Gaziel a càrrec de M. Llanas; a les memòries de Carles Fontserè; a les recerques sobre el franquisme i la guerra a Mallorca de J. Massot; a la traducció i edició en castellà de la biografia de Vicens i Vives escrita per J.M. Muñoz, i al segon volum de la miscel·lània de R. Cors sobre la documentació referida a Catalunya conservada als arxius secrets del Vaticà, entre les més destacades.
Respecte a l’edició de llibres, el Centre secunda la tasca d’aquells editors que publiquen obres d’història contemporània de Catalunya (PAM, Grup 62, Eumo, Dalmau, Afers, Pagès, Tres i Quatre i Llibres de l’Índex, etc.). L’any 2002, el CHCC engegà un quadern d’història contemporània mensual dins el diari Avui. Un altre objectiu del CHCC ha estat formar una biblioteca i hemeroteca especialitzada en temes d’història contemporània de Catalunya i, sobretot, en la història del catalanisme. Arran del trasllat al Palau de Mar, la biblioteca del Centre es fusionà amb la del Museu d’Història de Catalunya. La biblioteca és al servei dels historiadors, investigadors, professionals de l’ensenyament, estudiants universitaris i públic en general. Disposa d’un fons d’uns 15.000 volums, la major part fruit de donacions de persones exiliades, o no, que anaren recollint textos bàsicament sobre la República, la Guerra Civil Espanyola, l’exili, el catalanisme i l’antifranquisme.
El fons bibliogràfic, hemerogràfic i documental fou cedit per Josep Benet. Pel que fa a l’apartat bibliogràfic, conté uns 7.700 volums, 1.177 dels quals ja estan dipositats al CHCC, i inclou les obres de Josep Benet en curs de redacció. El fons hemerogràfic és format per publicacions dels segles XIX i XX, i, respecte al fons documental, ha estat ordenat en un total de 116 conjunts, amb aportacions rellevants referides a les activitats polítiques i culturals durant la dictadura franquista.
Conté documents sobre la Comissió Abat Oliba (dècada del 1940), sobre la revista Germinabit (1949-63), fulls volants i manifestos en defensa de la llengua catalana i sobre les campanyes pels afers Galinsoga i Agustí (1945-59), documentació i correspondència de les Edicions Catalanes de París i diversos arxius sobre esdeveniments significatius de l’activitat de l’oposició democràtica, com la campanya “Volem bisbes catalans”, la Caputxinada o la detenció de 113 membres de l’Assemblea de Catalunya (1973). També inclou documentació sobre determinades empreses com ara EISA (Estudis i Investigacions, SA), creada per professors expulsats de la universitat i per C. Ferrer i Salat, Jordi Pujol i el mateix Benet.