Antoni Castells i Oliveres

(Barcelona, 24 de setembre de 1950)

Antoni Castells i Oliveres

Polític i economista.

Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar. Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes.

Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat. Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les eleccions catalanes del 2003. Fou membre de l’executiva del partit fins el 2011, que presentà la dimissió al juliol.

Després de formar part del Tribunal de Comptes Europeu i de dirigir l’ Institut d’Economia de Barcelona, al desembre del 2003 fou designat conseller d’Economia i Finances, càrrec des del qual dirigí la proposta de nou finançament de Catalunya elaborada pel Govern tripartit PSC-Esquerra Republicana de Catalunya-Iniciativa per Catalunya-Verds, presidit per Pasqual Maragall i Mira. Després de la remodelació del Govern del maig del 2006, la conselleria d’Economia i Finances fou reestructurada per tal d’incloure-hi la de Comerç i Turisme.

Després de les eleccions al Parlament català del novembre d’aquest any tornà a ser designat conseller d’Economia i Finances d’un nou govern de coalició tripartit presidit per Josep Montilla i Aguilera, i, des d’aquest càrrec, negocià al juliol del 2009 un acord de finançament amb el Govern espanyol. Al final del seu mandat (novembre del 2010), davant la problemàtica situació de les finances de la Generalitat, impulsà la venda de títols de deute públic. No presentà candidatura a la reelecció com a diputat, i el setembre del 2011 abandonà l'executiva del PSC, a causa de l'allunyament dels postulats catalanistes la formació. Després d'abandonar el partit, al novembre del 2014 fou un dels impulsors de Moviment d'Esquerres, partit socialista sobiranista que agrupava ex militants i alts càrrecs socialistes de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya (del qual formà part). Al maig del 2011 ingressà al consell consultiu de la Fundació de Caixes d’Estalvi (FUNCAS).