Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu. A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals. La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa (advocat), Luis Fontes de Albornoz (industrial), Luis Gutiérrez Santamarina (escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina), Francisco Palau Rabassó (enginyer i fundador de la Peña Ibérica) i Pompeyo Claret (també “ibérico”). Palau Rabassó i Gutiérrez Santamarina a primers de 1934 es feren amb la direccció de la Unión Social Hispánica [USH] i adheriren l’entitat a FE. Tanmateix, al mateix 1934 Palau abandonà Falange i en desvinculà la USH. Al març d’aquell any s’unificaren FE i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista [JONS] i es creà Falange Española de las JONS. Sembla ser que la Falange primerenca existí només a la demarcació de Barcelona i comptà amb un centenar d’afiliats. No edità cap publicació.