La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX. D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica.
A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere enfrontats i sostenint una llarga creu, al capdamunt de la qual hi ha dues petites anelles. Tot plegat proporciona una composició equilibrada i d’una gran simetria, en la qual el treball del gravador assoleix una resolució tècnica magnífica, sobretot en la representació dels rostres i de la indumentària dels personatges. Tots dos personatges, de perfil, són elaborats amb meticulositat i les faccions del seus rostres adquireixen relleu i precisió amb el dibuix accentuat dels llavis, de les galtes, del pronunciat nas i, sobretot, en el tractament dels cabells, arríssats en el personatge de la dreta i llisos en el de l’esquerra. Les dues efígies, de coll marcat i llarg, mostren un vestit en forma de túnica o de capa amb els plecs fortament senyalats. El missatge epigràfic, que pren protagonísme i s’emmarca dins de dos accentuats cercles lineals, complementa la interpretació de la figuració central: «S. PETRVS» (estrella) «S. PAVLVS». Al revers hi ha una representació amb una evident sensació de moviment, on un home dret, vestit amb túnica curta, cobert amb una capa, amb un sarró penjat i sostenint un llarg bastó, condueix una parella de bous. L’escena s’ajusta amb harmonia i resolució a la superfície circular de la moneda, mitjançant l’estudiada posició dels elements representats, que, amb una elevada precisió en el gravat, omplen tot l’espai. El personatge descrit, a l’esquerra de la composició, s’adapta al contorn de la moneda, mentre que la parella de bous, sobreposats, l’un amb el cap aixecat i l’altre amb el cap baix, creen una sensació de profunditat i de moviment. L’epigrafia, molt sintètica, s’adapta a l’escàs espai disponible, amb la distribució d’«AVSO» en la part superior i seguint la curvatura de la moneda, completada per «NA» sota la línia puntejada de l’exerg que alhora delimita l’espai de l’escena.
La temàtica escollida a l’anvers respon al caràcter episcopal de la moneda, mentre que l’escena del revers ha suscitat interpretacions variades. Alguns autors s’han decantat per relacionar-la amb el ritual de fundació de tradició romana arran de la repoblació d’Osona per Guifré el Pelós. D’altres l’han interpretada com una escena metafòrica de contingut religiós per la qual el pastor guia el seu ramat, o simplement com un símbol del caràcter agrícola d’aquestes terres. Fins i tot, les originals representacions d’aquesta moneda degueren crear admiració a la seva època, perquè en la documentació escrita coetània es parla de «moneta bovum», alhora que també se n’hi esmenta la qualitat artística amb l’expressió «moneta Vici optimas ubi bobes sunt depicti».