La constitució
Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera. Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors.
L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa: es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments. La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el mateix i els promotors del Centre en tenen consciència. Però ells volen anar una mica més enllà, ja que vinculen l’estalvi a la participació en el capital, de manera que “bajo la forma de mínimos ahorros puedan ser accionistas aún las personas de más modesta posición y al mismo tiempo, extienda los beneficios de las Cajas de Ahorro”, millorant l’oferta que fan aquestes als dipòsits que reben. És una proposta del que avui en diríem capitalisme popular.
La Junta de Govern (1882) fou la següent:
- Directors – Manuel Rimont i Callís; Pau Calvet i Mayoral; Aleix Soujol i Manitte
- Vocals – Antoni Terri i Caballer; Josep Maria Aymamí i Torres
- Administrador – Josep Gasset i Font
Per facilitar aquesta barreja de dipòsit i participació en el capital, aquest es fixa en la modesta quantitat de 200 000 pessetes i les accions que s’emeten són de 100 pessetes, en comptes de les 500 pessetes tradicionals. De les 2 000 accions previstes se’n van subscriure i posar en circulació 1 500 per part d’onze persones.
Acció del Centre General de Préstecs i Dipòsits
La participació més important correspon al personatge més conegut: Aleix Soujol i Manitte. Era francès de naixement, establert a Catalunya. Dues de les seves iniciatives tindran una gran transcendència: la primera és l’empresa Soujol, Janoir i Companyia, introductora a Catalunya i a l’estat de la fabricació de canonades de ferro, destinades a la canalització de gas i agua (vegeu Els Soujol i Companyia); i la segona l’establiment, el 1872, de la primera línia barcelonina de tramvies amb tracció animal. Un dels altres directors —Pau Calvet—, té la ciutadania nord-americana, però resideix a Barcelona. El tercer, Manuel Rimont, es presenta com a comerciant i veí de Sant Gervasi de Cassoles.
Escàndol i liquidació
El Centre va desenvolupar les seves activitats, amb tota normalitat i amb tota modèstia, durant tres exercicis complets: 1883, 1884 i 1885. Tenia l’oficina al carrer dels Arcs número 7. Hi recollia dipòsits en compte corrent i d’estalvi i feia els seus préstecs, combinats amb la venda de les accions de 100 pessetes que hi havia en circulació.
El 9 de desembre de 1886 els barcelonins llegiren al diari una carta de quatre membres de la Junta de Govern, encapçalats per Aleix Soujol, un home ben conegut i amb prestigi, en la qual els anunciaven que l’endemà el Centre suspenia les operacions i presentava una denúncia al Jutjat, com a conseqüència de la desaparició de dos dels directors, Rimont i Calvet —el tercer era Soujol—, i de l’administrador Gasset. Anunciaven que en una primera inspecció dels comptes de l’empresa havien comprovat l’existència de crèdits per un import de 177 000 pessetes a favor dels desapareguts o de parents seus, i que havien trobat igualment un rebut de caixa per un import de 100 000 pessetes a favor del cunyat de Pau Calvet, sense cobertura de cap mena. L’endemà, l’administrador Gasset informava que no havia fugit, que no s’havia mogut de casa, però que havia presentat la dimissió a Soujol i “que espero muy tranquilo el fallo de los tribunales”. El mateix dia, una Comissió formada per impositors es presentà al Govern Civil de Barcelona per informar que els perjudicats eren 9 000, tots ells amb pocs béns, mentre demanaven una actuació enèrgica de les autoritats.
El Centre va convocar Junta extraordinària d’accionistes pel dia 27 de desembre de 1886, amb l’objectiu d’arribar a un acord amb els creditors i liquidar la societat.