Crèdit Agrícola Català (1881-1924)

La Companyia Agrícola Catalana

El 23 de setembre de 1846 es constituí a Barcelona aquesta societat anònima, amb un capital de 9 milions de rals —2 250 000 pessetes—, representat per 4 500 accions de 2 000 rals cadascuna. L’empresa es proposava l’explotació agrícola en terrenys situats darrere de Montjuïc. Aquesta societat no va tenir l’autorització fins cinc anys més tard —8 de gener de 1851—, però mentrestant ja s’havia posat en marxa. Al marge dels conreus, era propietària de la pedrera Antúnez, a la mateixa muntanya i de la casa que amb aquest nom donarà origen a Cantunis.

Hi havia entre els seus accionistes vella noblesa catalana, com el marquès de Sentmenat o el marquès de Llió i representants de la nova burgesia urbana com Ramon de Bacardí i Cuyàs o el seu cunyat Erasme de Janer i de Gònima.

La Companyia regarà els seus camps amb l’aigua procedent de l’anomenat Canal de la Infanta, que porta aigua del Llobregat. Es va fer càrrec del darrer traçat del canal “desde el sitio llamado de Port hasta desaguar en el mar” (anunci oficial del 14 de desembre de 1847, “Diario de Barcelona” 1847, pàg. 5928).

Les coses no devien anar gaire bé, ja que el 1872 un accionista de l’empresa, amb motiu de la construcció de la carretera de Barcelona a la platja de cantunis per darrere de Montjuïc i de l’eixamplament del port de Barcelona, confia que aquestes obres donin als terrenys de l’Agrícola Catalana “un considerabilísimo valor, único medio de resarcir a los accionistas de una parte de las pérdidas que les ocasionó la desatentada Dirección de los primeros tiempos” (“Diario de Barcelona” 1872, pàg. 9172). Un any més tard, la Companyia cedia en arrendament l’explotació de les pedreres.

No es parla més de conreus agrícoles. El creixement de la ciutat de Barcelona devia fer veure als seus promotors que tenien més possibilitats en l’explotació urbanística. L’any 1879 s’ha iniciat ja aquest procés. I el mes de març del 1883 s’inicien les obres de construcció en terrenys propis del que serà l’hipòdrom barceloní.

Una Junta extraordinària d’accionistes celebrada el 20 de desembre de 1883 ratificà l’acord de la seva Direcció pel qual es transferia la totalitat de l’actiu de la Companyia al Crèdit Agrícola Català.

Crèdit Agrícola Català

Títol del Crèdit Agrícola Català, 1883.

Es constituí a Barcelona el 19 de desembre de 1882 amb un capital d’1 750 000 pessetes, representat per 3 500 accions de 500 pessetes. Evidentment, es crea per fer-se càrrec dels actius procedents de la Companyia Agrícola Catalana. Els accionistes d’aquesta podran fer el canvi de les seves accions per les noves o bé recuperar el capital dels títols. Els seus principals accionistes són els següents:

  • Baldiri Carreras i Xuriach – 500 accions
  • Antoni Morera i Busó – 400 accions
  • Eusebi Augé – 400 accions
  • Joaquim Robert – 338 accions

L’objectiu de la nova empresa és “la urbanización y mejoramiento de terrenos, todas las operaciones agrícolas de crédito mercantil, territorial e hipotecario en su mayor extensión, empresas industriales y de toda otra especie”.

L’empresa tindrà una llarga vida, però els pocs balanços que se’n coneixen no indiquen que fes operacions de crèdit, sinó immobiliàries i de capitalització. El cementiri de Montjuïc s’eixamplarà gràcies a terrenys comprats al Crèdit el 1891. Les accions es cotitzaran a la Borsa de Barcelona. El 1931 figura domiciliada a Girona —carrer de la Força número 1—, amb una delegació a Barcelona, quan el seu president era el comte de Torroella de Montgrí.

L’empresa fou dissolta al juliol del 1939. El seu darrer domicili social fou a la rambla de Catalunya, número 60, de Barcelona.