Resultats de la cerca

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Desenvolupà gairebé tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona i debutà al Comtal la temporada 1958-59 Fou cedit al Club Esportiu Júpiter 1960-61, el Racing de Santander 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64 Jugà durant dotze temporades al primer equip del Barça 1964-76, fins a convertir-se en un dels jugadors que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana, amb 527 partits Començà jugant com a extrem dret, però assolí el seu millor rendiment com a defensa lateral, sense deixar la seva vocació ofensiva Guanyà una Lliga 1974, dues Copes 1968, 1971, una Copa de Fires 1966…

Fou fundat el 1974 per un grup d’amics, entre els quals hi havia l’exjugador de tennis Andrés Gimeno, guanyador d’un títol de Roland Garros, que donà nom a l’entitat Amb 17 pistes de tennis que aviat s’ampliaren a 25, el club passà a ser un dels més ben dotats en nombre de pistes, només per darrere del Reial Club de Polo de Barcelona El 1989 fou pioner en la construcció d’una pista de pàdel, a la qual posteriorment se’n sumaren quatre més Les seves installacions han acollit esdeveniments importants, com la Copa de la Reina de tennis competició antecessora de la Copa Federació, el 1986, la Nec…

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener,…

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…

Teoria i pràctica del disseny El disseny industrial deu molt a André Ricard No solament per la seva valuosíssima obra, sinó també per la seva actuació personal, per la seva inquietud que va fer possible, en gran mesura, la creació d’una consciència favorable al disseny a Catalunya La seva formació va ser autodidàctica, igual que els altres dissenyadors de la primera generació, que després es van convertir en els primers mestres Els estudis que va cursar en una acadèmia artística i el seu treball, de molt jove, a l’empresa familiar, on una mica més tard va fer els assaigs de disseny, van anar…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets…