Resultats de la cerca

En el seu llibre Boires d’ahir Memòries des de l’exili 1991 recull, entre altres vivències, la mort del seu germà Sigfrid Bosch Barcelona 1916 – 1940, jove erudit que als Estudis Universitaris Catalans despuntà pels seus treballs sobre Tirant lo Blanc , pòstumament publicats en Les fonts orientals del Tirant lo Blanc 1951

Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens

Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull amb llibres com Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Entre les seves publicacions destaquen Banyoles 1951, Història de la Mare de Déu del Collell 1954, i els treballs editats pòstumament Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960 i els sis volums del Diplomatari de Banyoles 1985-93

Treballà en un primer moment per a la revista Fútbol Posteriorment treballà per a Las Noticias , Mundo Deportivo , La Nau , La Publicitat i La Humanitat Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema esport i ciutadania Amb la proclamació de la República es decantà cap a la crònica política El 1939 s’exilià a Mèxic Pòstumament F Burguet edità un recull de les seves memòries sota el títol Els diaris de la Rambla

Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a…

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és…

Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà en l’…