Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça
Caça
Club de caçadors de Caldes de Montbui.
Fundat el 1992, els principals impulsors foren Josep Elies i Antoni Fiter, i el primer president, Rafael Rueda Practica les modalitats de recorreguts de caça i de Compak Sporting Tant individualment com en competicions per clubs aconseguí nombrosos èxits, entre els quals cal destacar una vintena de podis del Campionat d’Espanya Guanyà, com a selecció catalana, el Campionat del Món 2005 amb els tiradors Fermí Gual, Alejandro Sánchez, Xavier Lozano i Àngel Ballester En destaquen Joan Badia, campió d’Espanya individual en dues ocasions, i Marcelo Clavero, que aconseguí el títol estatal en una…
Pere Rabassa
Música
Mestre orguener francès o flamenc.
Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…
Bordons
Música
Família d’orgueners catalans.
Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb el seu fill…
Joan Fernández Garcia
![](/sites/default/files/media/EEC/fernandez_garcia_joan.jpg)
Joan Fernández Garcia
Arxiu Carles Castella
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou guanyada per…
Club Cadí Canoë-Kayak
![](/sites/default/files/media/EEC/club_Cadi_Canoe_Kayak.jpg)
El palista Isidre Domenjó, del Club Cadí Canoë-Kayak
Club Cadí Canoë-Kayak / Guillermo Diez-Canedo
Altres esports nàutics
Club de piragüisme d’aigües braves de la Seu d’Urgell.
Fundat el 1964 amb el nom de Kayak Club, començà organitzant algunes competicions de descens al Segre El 1965 participà en el ralli de la Noguera Pallaresa, la seva primera competició internacional Des de l’inici els seus palistes aconseguiren èxits rellevants, com Josep Castellarnau, que el 1966 guanyà el Campionat d’Espanya de descens i esdevingué el primer campió d’Espanya del club El 1970, tot i mantenir la independència, es convertí en secció de caiac del Club Sedis, que també tenia seccions de bàsquet, ciclisme, excursionisme, motociclisme, tennis, tennis de taula, tir amb arc i…
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…
automobilisme
![](/sites/default/files/media/EEC/automobilisme2.jpg)
Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…