Resultats de la cerca

De temps moderat i compàs ternari, un dels seus ritmes característics sol incloure un treset a la segona meitat del primer temps Formalment segueix l’esquema AAB amb tres parts o cobles acabades en una pausa dels ballarins - el bien parado - Els balladors, habitualment en parelles, a més de cantar i tocar les castanyoles, poden acompanyar-se amb una guitarra i una pandereta A la primeria del segle XIX gaudí d’una àmplia acceptació a la cort espanyola, i fou conegut també a diverses ciutats europees i al Nou Món, on donà lloc al bolero cubà És molt popular a Mallorca, on és anomenat sempre en…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby John Dowland,…

Estudià a la Universitat de Cambridge, on es graduà l’any 1607 Més tard ingressà com a cantor al cor de la catedral de Saint Paul de Londres, on estigué actiu entre el 1618 i el 1622 També fou mestre de capella del Christ’s Hospital de la mateixa ciutat Publicà la primera collecció anglesa de cànons a diverses veus amb el títol Pammelia Londres, 1609, i edità una collecció d’arranjaments de salms que gaudí d’una gran difusió en el seu temps, The Whole Booke of Psalmes Londres, 1621 Com a compositor, escriví diversos anthems , motets i fantasies per a consort de violes En alguna de les seves…

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador vals, A Elvira…

En les seves obres teatrals intercalà sovint cançons, i en les seves comèdies gaudí de la collaboració de compositors notables, com ara Alfonso Ferrabosco per a Volpone 1606 i Robert Johnson per a The Devil is an Ass 1616 Pel que fa als gèneres musicals sobresortí especialment en les mascarades, de les quals escriví una trentena, moltes vegades amb la collaboració de Ferrabosco i Nicholas Lanier, el qual, a més, sembla que interpretà diverses d’aquestes obres D’altra banda, els poemes de Jonson foren musicats amb una certa freqüència El més famós és Drink to me only with thine eyes , de…

Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios, a més de…

La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona mariana També…

Començà treballant en la restauració d’orgues i en la construcció de clavicèmbals i virginals al taller familiar Els seus primers instruments s’identificaven amb les inicials HR a la roseta decorativa, les mateixes amb què el seu pare signava els seus -conservats en nombre molt més escàs- Un cop independitzat, ja únic propietari del taller i membre del prestigiós gremi de constructors d’Anvers -cap al 1610-, començà a firmar amb la forma llatinitzada del nom de pila Des del 1614 fins a la seva mort fou constructor de la cort arxiducal de Brusselles i gaudí d’una posició privilegiada La…

De religió catòlica, serví la causa monàrquica durant la guerra civil en les campanyes del 1643 i el 1644 Es traslladà a Scampton, on rebé el favor i la protecció de sir Robert Bolles Fou el teòric musical anglès més important del seu temps El seu tractat The Division-Violist 1659 gaudí de tant d’èxit, que en sortí una segona edició revisada el 1665 La seva altra obra teòrica important, A Compendium of Practical Musick 1667, que meresqué els elogis de M Locke i de H Purcell, estudia en profunditat diversos aspectes de l’escriptura, tècnica i composició musicals Simpson compongué nombroses…