Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué…

Incorporat com a davanter al Club Esportiu Europa l’any 1929, hi jugà dues temporades i un total de 26 partits Posteriorment formà part del Múrcia 1931-32 i del FC Barcelona 1932-33, on tan sols jugà un partit Acabà a l’Hèrcules d’Alacant 1933-35, amb el qual guanyà el Campionat de segona divisió

El 1779 ingressà al monestir d’El Escorial guiat del pare Antoni Soler, de qui fou deixeble en l’esmentat cenobi i a qui succeí en el càrrec a la seva mort, el 1783 Jaume Ferrer, conegut amb el nom de Santiago després de la professió dels vots, a més del seu exercici com a organista i mestre de capella s’encarregà també de l’arxiu del monestir El seu llegat compositiu abraça unes 200 obres, totes de caràcter religiós, la major part de les quals són litúrgiques

Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…

Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es presentà a…

Vestint la samarreta del FC Barcelona, fou campió de Catalunya dels 400 m tanques en tres ocasions 2004, 2006, 2007 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola

Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme