Resultats de la cerca

En llengua castellana i d’abast estatal, s’edità a Barcelona entre l’octubre i el desembre del 1979 i se’n publicaren vuit números

Nasqué amb la voluntat de recollir la informació esportiva d’abast estatal, assimilant-se a d’altres diaris europeus com L’Auto a França o La Gazzetta dello Sport a Itàlia Fou el segon intent d’editar un diari esportiu a Barcelona Afavoria i fomentava la pràctica de l’esport enfront la passivitat dels organismes oficials Només en sortí un número

Mecànic de professió, competí amb cotxes que ell preparava per a la competició, i així guanyà el Campionat d’Espanya de rallis 1962 El 1965 aconseguí la llicència de la firma italiana Abarth per a importar els seus cotxes de competició, derivats dels FIAT i similars a SEAT 600, fet que permeté convertir els 600 en cotxes aptes per a la competició a l’abast de molts aficionats

S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli

Autor d’un tractat teòric i pràctic titulat Arte de la guitarra , del qual només es conserven quatre folis en un manuscrit de la Biblioteca Nacional Madrid Relacionat amb la nomenclatura del xifrat castellà que empra JC Amat en el seu tractat, segons els estudiosos, aquest manuscrit podia haver format part d’un tractat d’abast més gran, avui perdut Aquest breu mètode, incomplet i fragmentari, és inclòs dins d’una altra obra de caràcter miscellani el document fou datat per W Boetticher cap al 1680 De l’autor, només se sap el que en diu el manuscrit el nom i el cognom

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’…

Estudià música al Gymnasium d’Ansbach i teologia a la Universitat de Leipzig, on es graduà el 1734 i on començà a ensenyar el 1737 Amb posterioritat es doctorà en medicina Des del 1743 serví com a matemàtic i bibliotecari del comte polonès Malachowski L’any 1752 ingressà a la cort polonesa de Varsòvia com a físic, metge i historiador reial Publicà obres dedicades a un ampli espectre de matèries, com la matemàtica, la teologia, la física, el dret i la música Fou l’editor del Neue eröffnete musikalische Bibliothek 'Nova biblioteca musical a l’abast' També s’encarregà de la…

Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’…

Estudià teologia a la Universitat de Frankfurt de l’Oder del 1575 fins cap al 1580, bé que amb alguna interrupció Possiblement també passà per la Universitat de Wittenberg El 1582 era cantor a Müncheberg Més tard entrà al servei del Freiherr Hans Georg von Schönaich, del qual musicà alguns textos poètics Després de tornar a Wittenberg per verificar l’edició d’algunes de les seves obres obtingué el càrrec de cantor de la Marienkirche de Frankfurt, on es mantingué fins al final de la seva vida Fou un dels cultivadors de l’humanisme reformista alemany dels segles XVI i XVII La seva obra musical…

Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…